El rebuf, rebuf de la tramuntana o estela de la tramuntana és un fenomen ben conegut per les dones i homes del temps per l’interès que genera, però també perquè és difícil de pronosticar. Sovint pot generar pluja poc prevista que “van per barris”, o bé, en altres ocasions on s’ha previst, finalment, no té la repercussió esperada.
Què és el rebuf?
El rebuf —el terme amb què es coneix col·loquialment— és, en realitat, una convergència d’aire, una mena de xoc de vent, que acaba afavorint els moviments ascendents d’aire i, en conseqüència, la generació de nuvolades en una àrea molt concreta de Catalunya dins la qual trobem la ciutat de Barcelona.
Les nuvolades que es formen poden ser totalment inofensives, núvols baixos que només deixen el cel mig ennuvolat o tapat, però també poden ser prou gruixudes com per produir ruixats intensos, en alguns casos acompanyats d’aparat elèctric.
Una línia de convergència variable que genera núvols i ruixats
Aquests ramals d’aire que entren de mar cap a terra poden acabar interaccionant “xocant” entre si, i generar una convergència d’aire que afavoreix els moviments ascendents d’aire i, per tant, la formació de núvols. Si les condicions són favorables es produiran precipitacions.
La línia de convergència és altament variable, no sempre es forma al mateix lloc. A vegades es forma damunt del mar —en aquest cas, la pluja no arriba la costa—; en altres ocasions pot arribar a tocar només la façana marítima, o bé, en d’altres, pot entrar força quilòmetres terra endins.
L’angle d’incidència del vent del nord (més del nord o del nord-oest) repercuteix en la posició final de la línia de convergència. A banda, en el fet d’aparèixer també hi intervenen altres factors com el relleu, la presència de més o menys aire fred en altura, la temperatura de l’aigua del mar, la de l’aire, etc.
El triangle més freqüent on solen gestar-se les convergències va del Ripollès a Barcelona i el sud de la Costa Brava. Malgrat això, hi ha rebufs que poden arribar a l’Alt Empordà i, d’altres, baixar fins al Penedès o el Tarragonès.
El rebuf de la tramuntana pot aparèixer en qualsevol moment de l’any, tot i que, sobretot, entre el setembre i el juny.
Per què el rebuf es manifesta sovint entre el vespre i la matinada?
Sergi Gonzàlez, meteoròleg de l’Agència Estatal de Meteorologia a Catalunya, explica que perquè el rebuf generi ruixats o tempestes convé que hi hagi una atmosfera inestable. A banda, destaca que actualment s’està estudiant el paper que pot tenir el terral —la brisa nocturna— en la formació de nuvolades i precipitacions.
L’especialista destaca que a finals d’estiu, o principis de tardor, el mar està calent i damunt de la seva superfície hi descansa una massa d’aire mediterrània humida i càlida.
El terral, un vent fresc i sec que bufa de terra cap a mar durant les nits serenes —una mena de marinada nocturna— en algunes ocasions pot encavalcar-se sota la massa d’aire mediterrània i aixecar-la. Si l’atmosfera és inestable la massa mediterrània pot afavorir la formació de nuvolades i de pluja nocturna.
L’expert explica que “els núvols, a vegades, no tenen gaire desenvolupament, no són gaire alts, però sí que poden descarregar pluja molt eficient i abundant”. Solen ser cúmuls de desenvolupament mitjà, dins dels quals s’hi generen processos que impliquen que la pluja sigui espessa i caigui de forma molt sobtada, però que no vagi acompanyada de llamps i trons.
Les gotes, a més, no són gaire grosses. Es tracta de precipitacions intenses i força locals.
Una previsió difícil…
El pronòstic d’aquest tipus de precipitacions és altament complex. Sergi Gonzàlez destaca que “a vegades hi ha tots els ingredients però no es produeixen, és “a tot o a res”.
L’expert afegeix que “els models de previsió encara no són prou fins per preveure-les. Convé que incorporin factors que permetin preveure bé la localització de les convergències, i també la microfísica de la precipitació per saber si seran més o menys intenses”.
