Aquest dilluns la imatge del satèl·lit estava especialment farcida de nuvolositat granular damunt d’Europa occidental i l’Atlàntic. El fort dinamisme atmosfèric de les darreres setmanes, protagonitzat pel pas de profundes borrasques atlàntiques i de masses d’aire de característiques diverses en altura, està afavorint la presència i observació d’extenses masses de núvols en general, també de granulars.
Els núvols granulars evidencien la presència d’aire fred en altura
La zona on més s’observen aquests núvols d’aparença granular coincideix amb l’àrea on s’acumula més aire fred en altura posterior al pas d’un sistema frontal. Apareix, per tant, després del pas d’un front fred (o oclús en alguns casos), i va associat a un descens de la temperatura a tots els nivells, així com a certa inestabilitat.
El pas d’un parell de fronts oclusos al llarg de dilluns 4 de desembre, tal com es pot observar al mapa isobàric de les 13 h, ha obert les portes a l’entrada del vent del nord-oest i d’una massa d’aire més freda procedent de l’Atlàntic.
Els núvols granulars, núvols amb cert desenvolupament vertical
Els núvols granulars en general tenen cert desenvolupament vertical. Es tracta en bona mesura de cúmuls. Sovint el vent fa que s’agrupin i es mostrin de forma alineada, seguint un cert ordre.
En alguns casos poden arribar a donar alguns ruixats locals i irregulars (ruixats postfrontals). Això passa quan les condicions són les adequades (prou humitat i energia perquè es pugin desenvolupar, presència de relleu, etc.).
Durant els mesos càlids de l’any aquesta mena de situacions poden afavorir la formació de núvols que acabin provocant ruixats o tronades (cúmuls i cumulonimbus).
A la primavera, a diferència de l’hivern, l’energia del sol acostuma a afavorir el creixement i desenvolupament de les nuvolades, que poden acabar descarregant xàfecs i tronades, però també deixar neu, neu granulada, calamarsa o pedra.
