Els psicòlegs alerten de l’augment de persones que pateixen ecoansietat, és a dir, un estat d’angoixa aguda sobre els impactes nocius del canvi climàtic, la biodiversitat, la societat i en la vida de la mateixa persona afectada.
“Em vaig adonar que en el meu dia a dia la preocupació pel medi ambient era constant, tant que m’impedia fer la meva vida en pau i tranquil·la, pensant que el món s’acaba”. Així ho explica al pòdcast ‘Rezero’ Susanna Pérez, que diu que quan va començar a notar aquests símptomes encara no es parlava del fenomen de l’ecoansietat i es va sentir molt sola al principi. També es va trobar en aquesta situació la Laura Sanz: “Tenia por per la incertesa, una angoixa constant, no volia viure el futur que ens espera”. Per Alexandra Farbiarz Mas, sociòloga i comunicadora cientificoambiental, “el problema de l’ecoansietat és viure-la en solitud, manquen espais on trobar-se amb persones que la pateixen i puguin compartir la seva experiència.
El problema de l’ecoansietat és viure-la amb solitud”
Per alleugerir-ne els símptomes, cal entendre que la responsabilitat dels efectes del canvi climàtic no és individual, és col·lectiva i, sobretot, de governança.
