L’escriptor tarragoní Pol Guasch torna a les llibreries amb ‘Ofert a les mans, el paradís crema’, la seva segona novel·la, després de l’èxit de ‘Napalm al cor’ (2021). I ens en ve a parlar d’aquesta història d’amistat en un context apocalíptic al ‘Plaça Tísner‘.
Fer-se amics mentre el món crema
El Líton i la Rita viuen entre la Colònia i el poble de la vall. Són joves, però viuen sense gaires esperances; tenen amors, però les relacions es frustren o, simplement, s’apaguen. El seu és un món terriblement determinat pel canvi climàtic, on la sequera sembla no tenir fi, els incendis arrasen la zona i moltes espècies d’animals han desaparegut per sempre.
A més, la societat ha fet un gir conservador: ha restituït el servei militar i limitat les opcions de les dones a només fer tasques de la llar. I, a sobre, una malaltia mortal, un “bitxet”, fa estralls entre la població jove. I, amb aquest panorama, queda alguna cosa que no sigui tristor i derrota? Queda l’amistat, la que forgen el Líton i la Rita més enllà de tota desventura, un refugi i, potser, també, una finestra d’esperança.
Pol Guasch reivindica l’amistat a ‘Ofert a les mans, el paradís crema’. Si la seva novel·la anterior, ‘Napalm al cor’, se centrava en l’amor en un context de guerra fratricida, aquí el tarragoní evoca un sentiment que hem codificat i romantitzat, però que potser no coneixem prou bé.
Una veu entre poesia i prosa
Tot i la joventut —Pol Guasch va néixer el 1997—, el nostre convidat ja té una carrera literària sòlida, que s’inicia en el camp de la poesia abans de fer el salt a la prosa. El registre poètic, que cuida tant la forma literària com el fons, és ben present en les seves novel·les. Pol Guasch entén la poesia com una manera de desactivar el llenguatge convencional i la manera com aquest llenguatge ens explica el món.
Els seus textos ens ofereixen altres maneres d’aproximar-nos a realitats socials, emocionals i íntimes. Amb ‘Ofert a les mans, el paradís crema’, l’imaginari poètic i reflexiu de Pol Guasch es consolida i creix en el paisatge de les lletres catalanes.
El “mosaic” de Pol Guasch
- Un debut: amb 21 anys, el Pol va publicar ‘Tanta gana’, el seu primer poemari, que va servir per assenyalar una de les veus més joves i amb més futur del panorama literari català.
- Un premi: el Llibres Anagrama, que es va endur amb ‘Napalm al cor’, la seva primera novel·la, que va causar sensació entre crítica i públic l’any 2021.
- Un discurs: el que va fer a l’esmorzar d’escriptors de Sant Jordi, el 2021, des de l’Ajuntament, que li va servir per denunciar la hipocresia de la política envers la cultura o la precarització de l’ofici d’escriptor, entre altres temes.
- Una productora: la Sullivan. El Pol, juntament amb la Mireia Calafell, la Berta Subirats i la Maria Junyent, formen aquesta iniciativa cultural, que promou activitats en àmbits com l’art, l’educació, el pensament o la comunicació.
- Un paisatge: la vall calcinada i seca d’’Ofert a les mans, el paradís crema’, el seu segon llibre com a novel·lista, en què retrata una amistat en temps de sequera i canvi climàtic.
- Una plaça: el Jardí dels Tarongers. Un racó de pau al bell mig del Raval que seria ideal per als personatges dels llibres del Pol, que busquen espais de calma on estimar i ésser estimats.
