Les obres de reurbanització de la Rambla segueixen deixant al descobert nombroses restes arqueològiques. Les darreres troballes han estat més de 20 metres de la primera muralla medieval de la ciutat, del segle XIII. Es tracta d’una fortificació que recorria tot el que avui és la Rambla fins arribar a Colom per protegir la ciutat antiga. També s’ha trobat una part del pati d’armes de les antigues Casernes de Drassanes, que data del segle XVIII.
Tant aquest pati d’armes, que es van enderrocar a principis del segle XX, com els trams de muralla es documentaran i es tornaran a tapar per culminar les obres, ja que, com explica Xavier Maese del Servei Arqueològic, “no és possible integrar-los dins l’espai públic per poder mostrar-les”.
La muralla medieval, un encàrrec del rei Pere II el Gran
Les excavacions de la Rambla permeten veure fins a 20 metres de la muralla, així com un tram de la fortificació, que s’eleva fins a tres metres d’altura. Aquesta muralla va ser encarregada pel rei Pere II el Gran l’any 1285 amb la finalitat de fortificar la ciutat per protegir-la durant la guerra amb França. El rei va ordenar fortificar urgentment Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, com s’explica a la Crònica de Bernat Desclot. L’objectiu era tancar tota la ciutat excepte per la banda de mar.
Elements catalogats amb la màxima protecció
Xavier Maese ha explicat també que les troballes estan catalogades com a Béns Culturals d’Interès Nacional, “la màxima protecció que pot tenir un element patrimonial i arqueològic”. Encara queda per descobrir la part de la façana de l’edifici de les casernes i part de la muralla de mar que connectaria amb el que queda de la muralla del segle XIII, segons ha explicat Carles Carbonell, arqueòleg i director de la intervenció.
