Casa Leopoldo està a punt d’encetar la seva sisena vida, després de reiterats intents que van fracassar. El grup de restauració Banco de Boquerones és qui portarà les regnes d’aquesta nova etapa al carrer de Sant Rafael, 24. D’una banda, vol ser un homenatge a la història ingent que atresoren les parets del mític restaurant, però, de l’altra, també vol deixar clar que “han passat pràcticament 100 anys, que ningú no s’esperi entrar a un museu”, ha explicat a betevé Bruno Balbás, cofundador de la nova Casa Leopoldo.
Balbás assegura que va ser “un amor a primera vista” i que no han cessat fins convèncer la propietat, que no va ser fàcil perquè “després de tantes fallides hi havia reticències”. No nega els dubtes inicials per la ubicació del restaurant en ple Raval, però explica que des de l’inici de les obres el barri els ha rebut amb els braços oberts: “Entren i pregunten i sobretot t’expliquen un munt d’històries i anècdotes de Casa Leopoldo”. Diu que arriben a la zona “per sumar i per acompanyar”.
“Estofat de cua de bou, mandonguilles amb sèpia i timbal de peus de porc”
El projecte de Balbás diu que se sustenta en tres potes: la gastronòmica, la històrica i la literària. La història de Casa Leopoldo es continuarà explicant a les parets i a la carta gastronòmica del restaurant. Es mantenen cartells —que s’han restaurat—, l’enrajolat i les referències al passat vinculat a la tauromàquia de la família fundadora. Un exemple el trobem en la fotografia que acompanya aquest article i en què es pot veure un cartell d’una cursa de bous de grans dimensions que la nova propietat ha restaurat per tornar a penjar a les parets del restaurant.
De fet, expliquen que haurien volgut comptar amb Rosa Gil per recuperar part del receptari del restaurant, però “el seu estat de salut delicat no ho ha permès”. A ella dedicaran una de les sales del restaurant: “Un menjador privat per a vuit comensals on col·locarem una foto seva amb tota la seva història”.
Hi haurà plats de la vella Casa Leopoldo que es podran tornar a degustar “reinterpretats pel nostre xef Albert Pineda”. No hi faltarà l’estofat de cua de bou, les mandonguilles amb sèpia o l’arròs parellada”. Pineda també innovarà amb plats propis com el timbal de peus de porc o l’entrepà de calamar amb allioli d’all negre.
“Passats tots aquests anys, la família propietària segur que també hauria fet una actualització del restaurant”, defensa Balbás. Una cuina que es nodrirà de “producte de proximitat, ja veurem si comprarem a la Boqueria o a Sant Antoni que també ens queda a prop”. A la llarga no descarten oferir també menú de migdia, “però anirem a poc a poc, veurem com respira tot plegat”.
“Ens encantaria tornar a ser un punt de tertúlia literària”
I si Casa Leopoldo és un espai amb història ho és també per als clients que l’han freqüentat: Manuel Vázquez Montalbán —a qui dedicaran una altra de les sales—, Terenci Moix, Maruja Torres i Eduardo Mendoza, entre molts d’altres. Escriptors i artistes que van passar hores i hores fent tertúlia política i literària entre les parets de Casa Leopoldo. Un ambient que ara es vol recuperar “oferint l’espai a clubs de lectura, els convidarem a un aperitiu per recuperar l’ànima de la tertúlia”.
L’etapa amb Banco de Boquerones ve precedida per altres intents fallits de revifar Casa Leopoldo. El 2015 Rosa Gil va tancar el restaurant, Òscar Manresa i Romain Fornell el van intentar reflotar el 2016 i, posteriorment, van reconvertir-ho en un bar de tapes que tampoc no va tirar endavant. L’última etapa va ser el 2022 en format de restaurant de cuina xinesa que tampoc no va prosperar. Banco de Boquerones fa 10 anys que “busquem locals històrics amb essència i personalitat”. I d’això, Casa Leopoldo en va sobrada.
