Gèneres de Punt La Torre, a la plaça de la Universitat, 4 va ser fundada el 1900 i és la botiga de la roba interior per excel·lència de Barcelona. S’hi venen calces, calçotets i samarretes de tota mena fabricats sobretot amb materials naturals com el cotó, la llana o la seda. L’Artemi Carreras, el propietari actual del negoci, explica la història d’aquest comerç emblemàtic de la ciutat.
La Torre… grossa!
L’Artemi Carreras Bartrolí regenta un negoci que va ser fundat pel seu avi, el Daniel Carreras, l’any 1900. Fins a aquell moment, el Daniel Carreras treballava pel Salvador García Torregrossa en una botiga dedicada a la roba interior. Aquell any, García Torregrossa va decidir obrir un establiment nou a la plaça de la Universitat, 4 i hi va posar d’encarregat Carreras. García Torregrossa tenia la intenció que el local fos per a Carreras i per això li va proposar que es pensés un nom. Ell, que li tenia una gran estimació al seu cap, li va fer un homenatge batejant el nou negoci com La Torre, inspirat en el segon cognom de Salvador García. El dibuix de la cantonada exterior de l’aparador és una torre amb les proporcions “grosses”.
L’antic procés de producció
L’Artemi Carreras conserva unes antigues mostres de productes que servien per presentar a les autoritats allò que es pretenia vendre. La curiositat d’aquest mostrari és que està fet a escala, és a dir, que són peces de mides reduïdes. Si les mostres eren aprovades, començava la producció. El procés s’iniciava a la taula de zenc que encara es conserva al local. Allà, els dependents tallaven les teles amb els patrons que tenien. Tots sabien tallar! Per acabar, les peces tallades es portaven a unes senyores que treballaven a casa seva perquè confeccionessin els productes finals. D’aquells encàrrecs n’ha quedat constància a les llibretes de comptes.
Un director d’orquestra
L’èxit de la botiga rau en l’atenció i el tracte cap al client, que ja forma part de la tradició familiar i del negoci. Són clients que coneixen la botiga i els producte que s’hi ven. La majoria són segones, terceres, quartes i, fins i tot, cinquenes generacions de clients.
L’Artemi Carreras és la tercera generació al capdavant del negoci. Aquest fet li produeix la sensació que està dirigint una simfonia musical. Ha de tenir moltes coses al cap: compres, vendes, colors, relacions, sentiments, planificar el futur, recordar el passat… Tot plegat és una responsabilitat i, segons expressa, no es pot permetre pujar a la tarima com un director d’orquestra i quedar-se en blanc.
Però, malgrat valora la importància dels comerços emblemàtics, Carreras diu que viure del passat no té sentit. Té clar que el seu, com tots els comerços, acabarà desapareixent i d’altres prendran el relleu. Tan natural com la vida. Ara per ara, però, la continuïtat del negoci està assegurada a mans de la seva filla, la quarta generació.
