Cebes, alls, cigrons, llenties, canonges, melons o síndries. Són alguns dels productes que hauran de plantar de cara a la primavera els usuaris dels més de 500 horts ubicats en terrenys municipals, entre els 349 horts escolars i els 190 comunitaris, si volen mantenir les collites. Es tracta de cultius que requereixen molt poca aigua. Amb l’actual emergència per sequera ja no poden regar els horts amb aigua potable, i ho han de fer amb aigua recuperada de casa seva, com pot ser l’aigua de bullir o rentar les verdures.
Davant d’aquesta “feina extra” per als usuaris de l’Hort Sagrada Família, ubicat a Padilla amb Consell de Cent, hi ha diversitat d’opinions. Mentre el Gregorio Conde assegura que intentarà portar una ampolla al dia, la María Luisa Castro admet que no pensa carregar ampolles i que ja veurà què sobreviu del que planti a la seva parcel·la.
Inversions pendents per fer front a la sequera
Des de Mans al Verd, els professionals de Parcs i Jardins encarregats de supervisar la xarxa d’horts urbans municipals, admeten que en uns anys la xarxa d’aigua freàtica de la ciutat arribarà, si més no, a alguns d’aquests horts. D’aquesta manera, segons explica la responsable, Blanca Bassas, es podrà regar sense que els usuaris hagin de carregar ampolles de casa. De fet, Bassas admet que faran el possible perquè l’Ajuntament també inverteixi els propers anys en el reg gota a gota als horts urbans municipals. Entre aquest sistema i l’ús d’aigua freàtica assegura que el futur dels horts urbans estaria garantit malgrat que Barcelona estigui en emergència per sequera.
Com optimitzar al màxim l’aigua per al cultiu
Parcs i Jardins també ha fet recomanacions als usuaris per aprofitar fins a l’última gota del reg dels horts urbans. Recomanen no plantar a tota la parcel·la, només una part, i regar en hores de poca insolació i de manera localitzada, directament a la terra, sense mullar les fulles. Si arribés a ploure proposen recollir l’aigua de la pluja i també la de la rosada amb xarxes atrapaboira. Altres mesures passen per aportar compost vegetal, com encoixinats vegetals de fibra de palmera, per retenir al màxim l’aigua al sòl i utilitzar malles d’ombreig a 1,5 metres del terra.
Horts que se salven de les restriccions
A Barcelona hi ha alguns horts urbans, molt pocs, que no pateixen restriccions però igualment fan un ús responsable de l’aigua. Es tracta de l’Hort de Can Cadena, al carrer de Menorca, 25, al barri de Sant Martí de Provençals. En aquest cas, els usuaris disposen d’un pou d’on recullen l’aigua per regar. A l’Hort de Can Soler, ubicat a la carretera de Sant Cugat, 114, al barri de Sant Genís dels Agudells, disposen d’una mina d’on surt aigua freàtica.
A Vallbona, just davant dels darrers terrenys agrícoles de La Ponderosa, també hi ha horts urbans que fa més de 40 anys que en molts casos estan conreats per les mateixes famílies, tot i que el sòl és de propietat municipal. En aquest cas, respiren tranquils perquè malgrat la sequera tenen el rec Comtal a tocar, que ve de Montcada i Reixac, i treuen l’aigua amb petits motors o regadores. Es tracta d’una sèquia de rec mil·lenària que amb l’actual sequera és un bé molt preuat i que l’Ajuntament preveu consolidar fent un camí lateral per a vianants i ciclistes entre Vallbona i la Trinitat Vella amb un pressupost de 3,8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.