La relació d’un pare amb tres fills, un d’original i dos nascuts mitjançant clonació, és el punt de partida de l’obra ‘Una còpia‘. N’hem parlat a ‘Plaça Tísner‘ amb Lluís Marco, que és qui interpreta aquest progenitor i comparteix escenari amb Raimon Molins, que assumeix el repte de donar vida als tres descendents amb veu en aquesta història.
Què ens defineix?
‘Una còpia’ ens recorda que compartim el 99 % de gens amb qualsevol altra persona, el 90 % amb un ximpanzé i el 30 % amb un enciam. El text empeny el públic a rumiar com es conforma la personalitat, el caràcter de cadascú. És a dir, a preguntar-se què hi ha de genètic, d’innat i de social en cada individu.
Insegur i emotiu, violent i desafiant, pràctic i complaent. Així de diferents es presenten els tres germans biològicament iguals als qui dona vida Raimon Molins. Tres éssers modelats que demostren l’impacte de l’entorn i que, alhora, impacten i influeixen amb seva existència l’evolució del seu progenitor comú.
La societat tendeix a fer-nos còpia un de l’altre, però l’ésser humà té conductes individuals”
Un text vigent
Caryl Churchill va publicar ‘Una còpia’ (‘A number’) el 2002 i es va estrenar el setembre d’aquell any al Royal Court de Londres. El 2004 es va estrenar també a Nova York i, el 2005, a Madrid. El text es va poder veure per primera vegada a Barcelona el 2007, al Teatre Lliure, en un muntatge dirigit per Jordi Prat i Coll i amb David Selvas i Andreu Benito com a intèrprets.
Prat i Coll va ser també l’autor de la traducció del text al català, una versió que és la que han utilitzat ara Raimon Molins i Lluís Marco en portar a la Sala Atrium una nova proposta escènica d’aquesta obra. Més de 20 anys després de ser escrit, aquest text que situa la clonació com a detonant de la història és plenament vigent perquè les seves reflexions sobre l’impacte dels avenços científics i tecnològics i la identitat són extrapolables a reptes com el que suposa la irrupció de la intel·ligència artificial.
Aquest text és una joia, està molt ben escrit”
El “mosaic” de Lluís Marco
- Una lectura: ‘Claus i Lucas’, de l’hongaresa Agota Krristof. L’ha llegit fa poc i assegura que li ha impactat molt aquesta història sobre les dures situacions que viuen dos germans durant l’ocupació militar del seu país.
- Un personatge: el rei Lear. En Lluís confessa que li encantaria interpretar algun dia el protagonista d’aquesta coneguda tragèdia de William Shakespeare.
- Una dramaturga: Caryl Churchill. És l’autora d’‘Una còpia’, l’obra de què ens ve a parlar en Lluís. Ell interpreta un home que s’enfronta a les conseqüències d’haver estat un pare poc exemplar.
- Un debat: la clonació. A ‘Una còpia’ els dilemes que planteja aquest avenç científic serveixen de punt de partida per reflexionar sobre els límits de la identitat individual.
- Un teatre: la Sala Atrium, on podeu veure ‘Una còpia’. Al costat d’en Lluís hi trobareu en Raimon Molins, que també signa la direcció del muntatge i és el responsable d’aquest espai.
- Una plaça: la de la Vila, a Badalona. En Lluís fa molta vida a Badalona i aquesta plaça cèntrica és un dels seus paisatges quotidians.
