La fascinació per l’antic Egipte va servir d’inspiració a Barcelona per construir per exemple una entrada faraònica per l’Exposició Universal del 1888. El cap de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món, Oriol Pasqual, explica al programa ‘Va passar aquí‘ que aquesta admiració “esclata a Barcelona a la segona meitat del segle XIX, importada de França“.
Últims vestigis de l’estil neoegipci
Al passeig de Lluís Companys és on trobem un dels últims exponents de la influència de l’art egipci a Barcelona. Es tracta del monument que va encarregar l’alcalde Rius i Taulet i que va ser erigit entre 1897 i 1901. És una obra de l’arquitecte Pere Falqués i de l’escultor Manuel Fuxà i, segons Pasqual, “tot i ser auster, representa un dels pocs testimonis que queden d’aquesta fascinació per l’art egipci”.
El monument té un obelisc damunt d’un pedestal i, a la part frontal, hi trobem el bust de l’alcalde Rius i Taulet, que va promoure la realització de l’Exposició Universal del 1888. A un cantó, hi ha la figura d’un obrer, simbolitzant el treball. I a l’altra banda, una figura al·legòrica de la ciutat que li ret homenatge. Al darrere, hi tenim la fam alada, juntament amb els genis icònics de la indústria de les arts i la ciència.
Què és l’estil neoegipci?
L’estil neoegipci no és altra cosa que la recreació d’aquells elements característics del passat faraònic que havien tingut els territoris que voregen el riu Nil. Segons explica Oriol Pasqual, uns elements “evidentment desvinculats de la seva raó de ser i de la seva funció original“. I moltes vegades, afegeix, “barrejats amb elements d’altres cultures i per tant, profundament falsejats“.
Sentiment colonial
Per Pasqual, l’atracció que es va sentir en aquells anys per l’art egipci “entronca amb un context molt favorable a la colonització“. Un art que serveix “per consolidar la idea d’una Europa triomfal que sotmet la resta del món”. I les exposicions universals “compleixen amb aquest paper” perquè són un aparador de “la potència de la metròpoli, i una finestra oberta a aquest món llunyà que vol civilitzar“.
Precedent del Modernisme?
Oriol Pasqual explica que, tot i que a l’avinguda de Lluís Companys només en queden les restes de l’entrada a l’Exposició Universal, “es veu clarament com es van emular els elements del temple egipci“. Un estil que emmarca dins d’una corrent d’estils exòtics previs al Modernisme. Per això, Pasqual conclou que “sense tots aquests exemples, el modernisme no es pot explicar“.
