Al carrer de Berenguer de Palou número 64, al barri de la Sagrera, hi ha una torre amb molta història. Actualment és un casal de barri, però se sap que havia estat la casa on vivia el director d’una fàbrica que depenia de la Fabra i Coats. La responsable del Pla Barcino, Carme Miró Alaix, explica al ‘Va passar aquí‘ que la sorpresa va arribar quan l’Ajuntament de Barcelona va rehabilitar l’edifici.
La Torre de la Sagrera va ser un refugi antiaeri durant la Guerra Civil. Aquest fet, assegura Miró, “torna a certificar la gran capacitat defensiva dels barcelonins durant els bombardejos”. Aquesta organització va ser copiada per les potències aliades durant la 2a Guerra Mundial. Fins i tot, Winston Churchill va dir: “Tant de bo Londres estigui a l’altura de Barcelona que va saber defensar-se i organitzar-se”.
1.300 refugis, i alguna sorpresa
Carme Miró explica que arran de la Guerra Civil es van construir a Barcelona més de 1.300 refugis antiaeris. La majoria, els coneixem per una llista que es conserva a la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona. Tot i això, de tant en tant n’apareix algun més que no havia estat catalogat. És el cas del de la Torre de la Sagrera.
Aquest refugi té diferents espais típics d’aquestes estructures defensives. S’hi poden veure bancs per poder seure, grans passadissos en forma de ziga-zaga per evitar les ones expansives de les bombes, un túnel de ventilació i, fins i tot, una font d’aigua. També s’hi van trobar latrines, tot i que no tots els refugis en tenien. Miró destaca “com d’angoixant devia ser passar en aquest refugi unes hores”.
Sant Andreu, bombardejada
El de la Torre de la Sagrera era només un dels molts refugis que es van construir a Sant Andreu. Aquest fet no és casual. Sant Andreu va ser una de les zones de Barcelona més atacades. El motiu, com argumenta Carme Miró, és per la presència de moltes fàbriques que eren un dels objectius principals tant de l’aviació italiana com de la Legió Cóndor alemanya.
Miró explica que quan els avions sobrevolaven la ciutat no tiraven les bombes a l’atzar: “Anaven a buscar dos tipus d’objectius. D’una banda, centres de poder, com podia ser el Palau de la Generalitat, i de l’altra, les indústries de guerra“. En aquest cas, no eren només les que fabricaven armament sinó també qualsevol objecte que ajudés els soldats. I Sant Andreu tenia la Fabra i Coats, una de les grans fàbriques de Barcelona.
