Nou pas endavant per corregir un greuge històric amb els veïns de la Trinitat Vella. Aquest dimecres s’ha posat la primera pedra de la segona promoció d’habitatge públic a l’entorn de la presó. Es tracta de 53 nous habitatges públics que han de servir per allotjar famílies de l’entorn del centre penitenciari de Trinitat Vella que viuen en condicions precàries. La construcció dels pisos és a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys, i té un cost de 12 milions d’euros.
Collboni: “53 noves esperances”
“Avui construïm 53 noves esperances, 53 nous projectes i 53 famílies que veuran millorada la qualitat vida al seu barri”, ha destacat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durant la col·locació de la primera pedra.
Aquests nous pisos se sumen als 41 habitatges de la primera promoció que ja s’estan construint i que està previst que estiguin enllestits el darrer trimestre d’aquest 2024. A banda, encara quedaran pendents 35 habitatges més que es començaran a construir quan s’enderroqui la presó. En total, 129 habitatges públics que substituiran els pisos on ara viuen els veïns, construïts als anys 50 i plens d’humitat i esquerdes.
Una gran plaça pública interior
Aquesta nova promoció de 53 pisos tindrà un pati interior pensat com una gran plaça pública on hi haurà els quatre vestíbuls de la promoció. La intenció és que funcioni com un espai de centralitat i de relació entre els veïns. Pel que fa als habitatges, n’hi haurà 40 de tres habitacions, que tindran entre 74 i 79 m2; nou de dues habitacions, entre 58 i 66 m2, i quatre de quatre habitacions, entre 81 i 89 m2. Tots els dormitoris seran exteriors.
Pendents del trasllat de la presó a la Zona Franca
La presó de la Trinitat Vella, juntament amb la de Wad-Ras, està pendent de traslladar-se a la Zona Franca, arran d’un acord amb la Generalitat de l’any 2021. En aquest sentit, Collboni espera que el govern català “compleixi els terminis que ho han de fer possible”.
Aquest centre penitenciari, inaugurat l’any 1964, ha tingut diversos usos al llarg de la seva història, primer com a presó per a dones, després per a joves, i finalment com a centre obert. Des de l’any 2009, però, la presó està parcialment enderrocada.