(ACN) El periodista Jordi Panyella ha presentat una reedició del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ que revela que la policia espanyola hauria manipulat el sumari de l’anarquista per condemnar-lo a la pena capital. Panyella explica que el volum posa l’accent en la “injustícia espanyola“, tant del franquisme com de la democràcia, i que es tracta d’un cas carregat d'”irregularitats”. Concreta que el testimoni inèdit d’Enric Palau és clau en l’obra perquè ha fet públic que mentre treballava en un jutjat militar va presenciar com agents policials van requerir el sumari del cas i van eliminar documentació que els comprometia.
Qui va disparar els trets mortals?
El nucli del cas Puig Antich són els dubtes per saber exactament qui va ser el responsable directe dels trets que van matar el subinspector Francisco Jesús Anguas. Per Panyella, aquella jornada es va produir un intercanvi de trets en un tiroteig i podria ser que algun agent policial fos el responsable real de la mort del policia. Per això, afirma, es van personar als jutjats per retirar les proves documentals que els incriminaven.
La investigació de Panyella, que parteix d’una feina feta per un gabinet d’advocats i compta amb nous testimonis, constata que la policia va atribuir a Puig Antich tres trets mortals. Aquesta xifra es contradiu amb la que exposa Panyella després de contactar amb un metge forense proper al cos policial, que afirma que el cos tenia fins a cinc trets. L’autòpsia del cos es va fer de forma “irregular” en una comissaria de policia.
La versió policial no quadra per enlloc”
Panyella sosté que hi ha dubtes suficients sobre l’autoria única de la mort per no haver condemnat a Puig Antich i no descarta que hauria pogut ser un tret d’un policia que per error va impactar contra el subinspector. “La versió policial no quadra per enlloc“, alerta.
El periodista posa d’exemple que no es van realitzar proves balístiques ni es van analitzar les armes dels policies ni de l’anarquista executat. “Va ser impossible determinar el comportament de les armes”, argumenta.
Declaració “induïda” del condemnat
Un altre aspecte destacat que explica Panyella és que la policia va fer una declaració “induïda” a Puig Antich. Segons relata, els agents van prendre declaració a l’acusat quan estava en un estat “deplorable”, ingressat per les ferides del tiroteig a l’Hospital Clínic. “Vaig parlar amb una infermera i em va dir que en l’estat en què estava no podia ni parlar. Lligat amb les manilles. S’alimentava d’una canyeta i només podia respondre ‘sí’ o ‘no’. En canvi, la policia va sortir amb vuit pàgines de declaració, amb qüestions molt detallades. És un document que la policia portava escrit”, concreta. “Les declaracions no poden ser induïdes, sense advocat i amb en Salvador ferit i en un lloc hostil. Cap tribunal pot acceptar una declaració així“, reflexiona.
Una revenja del règim
Panyella constata que l’assassinat de Carrero Blanco va ser determinant perquè el Govern espanyol no tingués clemència i no indultés Puig Antich. “El govern de Carlos Arias Navarro va fer servir Puig Antich com un peó per demostrar que eren un govern fort. Hi havia la sensació que hi hauria clemència, però no. Es va fer un ús polític de la vida d’un jove“, sentencia.
Davant la possibilitat que mai es reobri el cas per la recent Llei de memòria democràtica, el periodista espera que algun dia es puguin passar comptes del que va ser una revenja “bèstia”. També recorda que el Tribunal Suprem va descartar en dues ocasions reobrir el cas en considerar que no s’havien presentat fets o testimonis suficientment nous.
La publicació de la reedició del llibre coincideix amb la commemoració del 50è aniversari de l’execució de Puig Antich.
