El Parc Natural de Collserola és un niu de sorpreses, també arquitectòniques. D’això n’és culpable l’IAAC (l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya), que ha convertit la seva seu a la masia de Can Valldaura en un laboratori d’experimentació del que podria ser l’arquitectura del segle XXI. FLORA i TOVA en són un exemple: prototips de construccions sostenibles que volen fer que el el món sigui una mica millor. Un equip del ‘Plaça Tísner‘ els ha visitat.
FLORA “és un balcó, un trampolí on un se sent que forma part de la vall i al mateix temps un refugi dins el Parc de Collserola”, afirma Daniel Ibáñez, director de l’IAAC. És la descripció personal d’un projecte d’arquitectura amb fusta que és una base d’observació a primera línia del dosser forestal (estrat superior del bosc), que permet als investigadors analitzar els canvis de la copa dels arbres, que estan literalment a tocar.
FLORA és una expressió exhuberant de com l’arquitectura pot generar noves sensacions”
Retrobament amb la fusta
FLORA està fet amb 70 pins provinents de la gestió forestal sostenible del Parc de Collserola, fusta de quilòmetre zero que es combina amb suro natural (que fa d’aïllant) i cordes teixides a mà que camuflen la construcció. És “una expressió exuberant de com l’arquitectura pot generar noves sensacions“, que permet relacionar-se de forma diferent amb l’entorn, gairebé lúdica, ideada i construïda per estudiants i investigadors del Màster en Edificis i Biociutats Ecològics Avançats de l’IAAC.
Explica Ibáñez que amb les pressions que tenim com a societat arran de la crisi climàtica, el model constructiu que hi havia fins ara té un impacte ambiental “massa alt” i en aquest context sorgeix el retrobament amb “materials que hem tingut molt a prop durant molt de temps”, com la fusta, la terra i l’argila. Materials que els permeten fer construccions a cost ambiental nul.
Un braç extrusor gegant
TOVA és el primer prototip de construcció de l’estat imprès en 3D que utilitza argila i una “crane WASP”, un enorme braç extrusor que a poc a poc construeix les parets d’una casa amb sorra extreta del sòl de Collserola barrejada amb aigua i fibra natural procedent de les plantes del voltant. Aquest prototip ha estat guardonat amb un dels premis New European Bauhaus (NEB) 2023, atorgats per la Comissió Europea
Un terç de la població mundial encara viu en cases fetes de terra”
Artesania robòtica
TOVA ha estat ideat i construït per un grup d’estudiants i professors del Postgrau en Arquitectura d’Impressió 3D de l’IACC per trobar solucions als reptes socials i ambientals dels habitatges del futur. I per això han mirat cap al passat, cap a l’arquitectura tradicional. “Un terç de la població mundial encara viu en cases fetes de terra“, explica Alexandre Dubor, codirector del postgrau en arquitectura en tres dimensions de l’IAAC, un material que en el món occidental va desaparèixer en pro del ciment.
“Però avui en dia hem vist el gran impacte que el ciment ha tingut pel planeta” i per això es torna a fer recerca amb la terra com a material sostenible, utilitzant tècniques que substitueixen la mà d’obra, amb el que es coneix com a “artesania digital o robòtica“.
Fa 10 anys, quan vam dir que construiríem cases senceres amb impressió 3D, ens van titllar de bojos”
Problemes legislatius
Dubor explica que “fa 10 anys, quan vam dir que construiríem cases senceres amb impressió 3D, ens van titllar de bojos”. Avui aquella bogeria és una relitat. Tot i així, reconeix que a Europa encara hi ha problemes legislatius per poder aixecar edificis amb impressió digital feta amb argila, però en altres zones del món on la terra és una material comú en la construcció, com a Àfrica, Àsia o a l’Amèrica Llatina “ja es pot construir amb aquesta tecnologia”. De moment, el prototip que s’ha aixecat al bell mig de Collserola s’erigeix com un pioner en la recerca de materials que ajudin a solucionar un dels reptes de la societat del futur present, la de la crisi de l’habitatge.
