A molts de nosaltres ens hauran dit —o haurem dit a d’altres— que les coses es miren, però no es toquen. En aquest cas, direm que per mirar s’ha de tocar. És el que necessiten fer les persones que tenen discapacitat visual: servir-se d’altres sentits, com ara el tacte.
Així és com l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l’Ateneu de Fabricació de les Corts han desenvolupat diversos projectes, emprant la tecnologia 3D, per adaptar petites eines i estris quotidians que busquen fer més fàcil la vida dels discapacitats visuals a Barcelona.
Tecnologia 3D de codi lliure
L’Ateneu de Fabricació de les Corts ha estat el centre d’operacions on s’han dissenyat, imprès i comprovat l’efectivitat d’uns prototips en 3D, demanats per les entitats que treballen amb discapacitats visuals. Segons explica Marta Obdúlia, gerent de l’IMPD, aquesta tecnologia permet adaptar les necessitats del col·lectiu “i et permet filar prim, i això et dona una qualitat de vida importantíssima“. Així, durant el darrer any s’ha pogut crear, en col·laboració amb Barcelona Activa, un seguit de jocs de taula i uns adaptadors per dur el comandament d’activació sonor dels semàfors.
Així, el coordinador de l’Ateneu de Fabricació de les Corts, Roger Vilardell, destaca que, prenent com a exemple un suport on col·locar el comandament d’activació acústica dels semàfors, “s’ha pensat en un bastó estàndard o en un arnès per a gos estàndard“, però com que els dissenys 3D que s’han treballat són de codi obert, això permet adaptar-los a necessitats més concretes i particulars, “com ara adaptar-los per col·locar-ho en un carretó d’anar a comprar o un cotxet per a nadons”.
Sortir al carrer “amb una mà lliure”
Un dels grans inconvenients que es troben les persones amb algun grau de ceguesa i que fan servir el comandament d’activació sonor dels semàfors és que han d’activar-lo amb la mà. I això implica dur-lo a la butxaca, localitzable en tot moment, partint de la base que una mà ja està hipotecada per dur el bastó o l’arnès del gos pigall.
És a dir, només queda una mà per repartir-se la resta de tasques, que pot ser empènyer el cotxet del nadó, dur un infant per passejar, o penjar-hi les bosses d’anar a comprar. I pregunta: què passa quan s’arriba a un semàfor i s’ha de prémer el botó del comandament per travessar un carrer?
L’Anaïs Garcia, responsable d’autonomia de l’ONCE, és contundent: “He de deixar allò que tingui en aquesta mà per prémer el botó“. Concreta que “és un risc, si vaig amb el fill agafat de la mà”.
Dur el comandament amb un suport integrat al bastó o a l’arnès del gos pigall suposa “guanyar en seguretat i en autonomia“, explica l’Esther Sánchez, de l’Associació de Gossos Pigall de Catalunya. Sánchez detalla “d’aquesta manera, sempre sé que el comandament és al mateix lloc, el tinc controlat i em permet tenir la mà lliure“.
Tocar el dòmino per veure la partida
L’altra pota del projecte desenvolupat aquest darrer any ha estat fer del joc una cosa inclusiva. I els tipus de jocs que permeten reunir persones en qualsevol espai i en qualsevol condició són els jocs de taula.
De l’Ateneu de Fabricació de les Corts n’han sortit versions tàctils del dòmino, de les dames, del quatre en ratlla o del ‘Memory’. L’equip ha dissenyat fitxes amb formes, dimensions i textures aptes perquè quan algú les toqui i les palpi, sàpiga distingir en quin punt de la partida es troba i com seguir l’estratègia del joc.
L’Anna Morancho, de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3, confessa que “és una petita tonteria” com, per exemple, posar relleu als puntets de la fitxa d’un dòmino. “Es tracta d’una adaptació que per a persones com jo o la meva germana [totes dues tenen diversos graus de discapacitat visual] ens permet compartir jocs i oci amb la resta de la família“.
