El cafè més líric de Barcelona està situat davant del Gran Teatre del Liceu, al número 74 de la Rambla. Ocupa la planta baixa i una part de l’entresol d’un edifici que va ser projectat pel mestre d’obres Ramon Ribera entre el 1882 i el 1883, a la cantonada amb al carrer de n’Aroles.
Antoni Dòria va inaugurar-lo com a Cafè de l’Òpera el 1929 i continua regentat per la mateixa família. Anteriorment hi havia hagut una confiteria i després un restaurant de luxe anomenat La Mallorquina.
Donant servei a la bohèmia des del 1929
“El meu avi i la seva família eren d’Andorra, que era un país molt pobre en aquella època, i van baixar aquí, a Barcelona, a buscar fortuna”, explica el propietari actual, Andreu Ros Dòria, sobre el seu avantpassat, que va adquirir el local l’any 1928 i el va obrir el 1929.
Al bell mig de la Rambla va resistir els aldarulls al carrer i les manifestacions als anys 30, durant la Guerra Civil va ser refugi de pistolers i als anys 60 i 70 el Cafè de l’Òpera era la dissidència a escala estatal, un lloc de trobada i tertúlia al bell mig de la ciutat.
Ferran, Princesa i la Rambla
“Al carrer de Ferran hi havia tres bars, ara n’hi ha 26. Al carrer de la Princesa n’hi havia quatre, ara n’hi ha 28”. Dòria explica amb aquests xifres eloqüents com s’han hagut de repartir el pastís de la restauració a Barcelona al llarg dels anys, però afegeix: “La importància d’aquest cafè no la tenen les quatre parets que hi ha aquí, sinó la gent que ha vingut aquí i ha escrit una pàgina cada dia de la història del local”.
