Els rius de les conques internes de Catalunya fa anys que tenen un cabal sota mínims. En molts casos cal remuntar-se gairebé quatre anys per trobar-ne la darrera crescuda important i, després d’aquell 2020 i una sequera històrica, el cabal dels rius ha quedat reduït a mínims.
Un cabal mitjà que no es veia des del 2008
La sequera històrica que afecta Catalunya, i molt especialment les conques internes, deixa el cabal dels rius sota mínims.
Lentament, els rius (grans i petits) veuen com el cabal va minvant sense aturador i tenen un cabal mitjà anual que queda molt poc per sobre dels mínims assolits durant la darrera gran sequera, la del 2007-2008.
Així, el cabal mitjà anual (finestra mòbil dels 365 dies precedents) del riu Llobregat a Sant Vicenç dels Horts se situa aquests dies a menys de 4 m³/s, molt poc per sobre dels 3,21 m³/s de cabal mitjà assolits durant la primavera del 2008, abans la pluja no arreglés aquella gran sequera.
Al mateix Llobregat, però just abans d’entrar a la Baells, el riu té actualment un cabal mitjà anual de menys de 2 m³/s, menys de la meitat del que és habitual en aquest punt en els darrers 17 anys.
De fet, en aquesta sequera el cabal mitjà anual en aquest punt del Prepirineu ha quedat fins i tot per sota del registrat en la sequera del 2008 (1,43 m³/s en aquell moment i 1,35 m³/s durant la primavera del 2023), unes dades que evidentment impossibiliten la recàrrega de la Baells.
El riu Ter té unes dades molt semblants. A Torroella de Montgrí es veu també una baixada contundent del cabal des dels màxims del 2020. Tot i que actualment la dada mitjana anual supera encara la de la sequera del 2007-2008, el cert és que queda molt a prop i amb uns valors irrisoris que no arriben als 2,5 m³/s a la desembocadura, més de quatre vegades menys del que seria habitual. (10,7 m³/s per al període 2007-2024)
Sense pèrdues d’aigua trigaríem més de tres anys a omplir Sau
Només per posar en context el baixíssim cabal dels rius i la nul·la capacitat de recàrrega dels embassaments hem realitzat el càlcul de quants dies necessitarien Sau i la Baells per omplir-se, sempre que no hi hagués cap pèrdua d’aigua, ni per desguàs, ni per escorrentia, ni per evaporació, ni per infiltració.
Si imaginem aquesta situació impossible d’un lloc totalment estanc i sense pèrdues, tenint en compte que actualment a Roda de Ter el riu porta 1,6 m³/s i suposant un cabal sempre constant, necessitaríem 1172 dies per omplir el pantà de Sau. Més de tres anys.
Dades similars trobem si fem el mateix exercici en el cas de la Baells, on es necessitarien dos anys sencers per omplir l’embassament, sempre tenint en compte aquesta situació idíl·lica sense pèrdues.
Cap gran avinguda des del 2020
Fa anys que els rius no baixen amb alegria. Si analitzem el cabal mitjà diari dels rius podem veure com, en els darrers 17 anys (des del 2007), no trobem un període tan dilatat com l’actual sense avingudes.
En el cas del riu Llobregat a Guardiola de Berguedà, és relativament freqüent trobar puntes diàries de més de 40 m³/s, un fet que no passa des de l’1 de maig del 2021, aviat farà quatre anys.
El mateix trobem al riu Ter a la desembocadura, on és també recurrent superar els 80/100 m³/s de mitjana diària. Una dada que no tenim des de novembre del 2020.
Fins i tot el riu Besòs a Santa Coloma mostra el mateix comportament, on queda llunyana la darrera gran avinguda del riu, del desembre del 2020.
Al 15 % i tot fiat a la primavera
És així, amb una sequera històrica sense precedents en més de 100 anys, com hem arribat a aquests dies amb uns embassaments al 15 % de capacitat total.
Gairebé tot fiat a la carta de la primavera, al que pugui fer aquests propers dos o tres mesos, per capgirar una mica la situació i agafar una mica d’aire abans no arribi l’estiu.
Els mapes comencen a dibuixar una possible finestra d’oportunitat durant la setmana vinent. Veurem si hi ha sort. De moment, una il·lusió encara massa llunyana.
