Des que va tancar per vacances aquest estiu, el restaurant Casa Leopoldo no ha tornat a aixecar la persiana. La propietària es vol jubilar i ara estudia traspassar el negoci. Casa Leopoldo forma part de la llista de 228 establiments emblemàtics de Barcelona. En el seu cas, el tancament no és perquè hagi finalitzat un lloguer antic, sinó per la situació econòmica. Un motiu que, segons el Gremi de Restauració, tampoc no hauria de determinar la supervivència o no d’un negoci emblemàtic. El director del gremi, Roger Pallarols, ha lamentat que ara “tots plorem la pèrdua de Casa Leopoldo pel que representa per als barcelonins i per a la ciutat”, però també ha alertat que s’ha de reflexionar sobre si “s’ha sotmès el negoci a les regles del mercat”.
Un altre referent de la restauració a la ciutat és Can Lluís. Va obrir el 1929 i ha tingut una trajectòria paral·lela a Casa Leopoldo. Tots dos establiments estan regentats per una tercera generació i són el punt de trobada d’intel·lectuals de cada època. El propietari de Can Lluís, Ferran Rodríguez, assegura que “la faràndula” es reunia molt a Els 4Gats, a Casa Leopoldo i a Can Lluís. Un dels assidus de Casa Leopoldo era l’escriptor Eduardo Mendoza, que explica que era un lloc per menjar, beure i parlar de tot. El restaurant haurà estat gairebé 80 anys en actiu. Va obrir el 1936, en l’aleshores barri Xino barceloní.
Mendoza creu que Rosa Gil ha fet bé
Als anys 70, com s’explica al mateix web de Casa Leopoldo, el restaurant es va convertir en punt de trobada d’intel·lectuals. Periodistes i escriptors com Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé i Eduardo Mendoza que, alhora, van alimentar la fama del local.
Mendoza recordava aquest dijous a Barcelona FM que “xerràvem, menjàvem molt i molt bé, bevíem potser una mica massa, els preus eren raonables…” però que els restaurant “representa un moment del passat”.
L’escriptor, que es confessa “gens nostàlgic” ha afirmat que estima molt la Rosa Gil i que creu “que ha fet bé” perquè és preferible que tanqui ara a què el restaurant “es quedi amb unes fotos empolsinades d’uns que érem joves fa uns anys i ara ja no hi som”.
De fet, assegura que és normal “que les coses evolucionin” i que “hem de pensar en la Barcelona que estem fent, no en la Barcelona que estem perdent”. El que passa, reflexiona, és que “les ciutats evolucionen més de pressa que les persones” i “nosaltres ja no reconeixem una ciutat on vam passar la infantesa” i amb els moments importants de la vida” però que, de fet, les ciutats no tenen per què assumir aquest pes.
Entre les causes de la davallada de clients ha assenyalat la crisi, però també el canvi de gustos i costums dels usuaris i ha comentat que ell mateix “feia temps que no hi anava, a Casa Leopoldo”.
