“La ‘Perla’ és un objecte de luxe que al mateix temps amaga el sacrifici de mans de dones treballadores“, explica Francesca Vadell Cubells, dramaturga textual i actriu de ‘Perla’ a un equip del ‘Plaça Tísner‘. L’espectacle que es pot veure fins diumenge, 18 de febrer, a El Maldà es basa en les vivències de la seva àvia, perlera mallorquina a la fàbrica Majorica i el testimoni d’altres dones obreres que feien perles artificials de forma artesanal.
Primera vaga femenina
“Volíem parlar d’elles, de l’oralitat, del saber que es transmet a través de la parla, les herències que ens han passat les nostres àvies. Les volem reflexionar, guardar i transmetre cap a generacions futures“, afegeix Vadell. Un treball de teatre documental que apel·la al cor, al record i a la necessitat de reconèixer que elles van fer la primera vaga femenina de l’estat (el febrer del 1903), exigint millores laborals i salarials.
Perles, cafetera, laca i Mistol
En el muntatge, els objectes tenen un paper essencial. D’una banda les perles, de l’altra estris quotidians, afirma l’actriu Noèlia Fajardo Franch: “Volíem barrejar totes les històries amb els propis objectes d’aquestes dones. Totes tenien perles Majorica a casa, i també el Mistol, la laca, el rellotge, la cafetera…”.
La seva memòria també s’ha recuperat a través de fotografies antigues que arriben a l’espectador a través d’una gran pantalla. L’actriu Cèlia Castellano Algoba explica que “la càmera va ser perfecte per poder amplificar les fotografies i petits objectes”, i afegeix que el fet de gravar amb vídeo reflecteix que hi ha “una generació que mira des de lluny aquesta història que fa molts anys que va passar”.
Visió completa de la història
“Volem reivindicar la seva feina, les seves cures, la lluita que han fet“, apunta l’actriu Marta Asamar García, “i ho fem un equip de dones” que vol aportar una visió més completa de la història, que para atenció al 50 % (de dones) que no apareixia als llibres de text.
He regalat la història de l’àvia i la gent ens ha regalat els seus somriures i les seves emocions”
Explica Francesca Vadell Cubells que ha “regalat” la història de l’àvia i la gent “ens ha regalat els seus somriures i les seves emocions”. Un fet que és “molt d’agrair perquè passa en directe a cada funció”, amb una “transferència d’emocions” en què allò que rep el públic també els arriba a elles. I conclou: “Això és meravellós. El teatre serveix per això”.
