El Diobar és una de les sales de concerts més peculiars de Barcelona. S’ubica al soterrani d’un restaurant Dionisos, concretament el que la cadena té al Born. Especialitzats en ritmes llatins, mantenen l’activitat des de fa vuit temporades i, adverteixen, estan notant que cada cop queden menys locals de música en directe a la ciutat.
Jordi Urpí, programador de l’espai, assegura al programa ‘Plaça Tísner’ que necessitarien “tres locals” per encabir la quantitat de propostes que reben. “Falten espais, falten sales. Hi ha un munt de gent que té projectes, grups o artistes en solitari, i no donem l’abast”, avisa.
Més suport a les sales petites
Van començar programant músiques tradicionals balcàniques, llatinoamericanes o africanes, però a poc a poc han anat ampliant i diversificant una oferta “cada cop més eclèctica” que inclou rock, hip-hop o músiques urbanes.
Diu que el tancament de sales com el Milano, el Sidecar, la Monasterio o el Rocksound ha fet que “grups que haurien tocat en aquests espais ara vulguin tocar al Diobar”. Han tret profit de la situació i, considera, “té l’avantatge que així no cremes al públic amb un mateix estil”.
Un amic et recomana perquè et coneix i l’algoritme diu que et coneix, però et condueix”
Creu que la clausura de locals de música en directe és perquè els temps canvien i “el sentit de propostes com anar a veure un concert a una sala petita també”. Segons Urpí, “les plataformes digitals i tota la música que pots descobrir només amb el mòbil, fa que anar a descobrir un grup que et recomana un amic perdi valor”. Però conclou: “L’amic et coneix i l’algoritme diu que et coneix, però et condueix”.
Gestionar una sala petita té un punt vocacional, fas molts esforços i no sempre t’ho posen fàcil”
Amb l’objectiu d’evitar la desaparició de més sales, Urpí demana més suport de les institucions i dels mitjans de comunicació per tal d’assegurar preservar les existents. “Cal més proximitat i protegir els espais que fan concerts de petit format perquè no ho fem per fer-nos milionaris”. I afegeix que “gestionar una sala petita té un punt vocacional, has de dedicar-hi moltes hores, molts esforços i no sempre t’ho posen fàcil”.
Un espai singular, i amagat…
Fins ara, el Diobar ha estat un espai poc visible i que semblava secret, ja que només s’hi podia accedir des de dins del restaurant. El Jordi explica que el local “sembla clandestí i és sorprenent perquè entres en un restaurant grec i quan baixes al soterrani et trobes un concert de rock o de cúmbia”.
A partir d’ara, però, han construït una entrada específica per la sala de concerts visible des del carrer. “A part de guanyar visibilitat, garantim encara més la seguretat”, explica. L’objectiu de l’actuació i altres millores que s’han fet a l’espai és apuntalar el futur d’un projecte que es reivindica com una iniciativa oberta al barri i als barcelonins, tot i estar en una zona turística.
