L’Ajuntament de Barcelona i la direcció de la Boqueria han posat fil a l’agulla per “elaborar un pla de futur per posar el mercat en el segle XXI”. Hi ha preocupació per preservar-ne l’essència com a mercat del fresc, però la direcció també té clar el que suposa l’enclavament enmig de la Rambla. “Ens entren milers de persones i molts no són de la ciutat”, afirma Òscar Ubide, gerent del mercat. La pregunta que plana ara és si aquest visitant se li ha d’oferir un producte fregit, en molts casos congelat i envasat en paperina de paper.
La direcció no vol entrar a valorar aquesta oferta perquè diu que són paradistes com la resta. Ara bé, també admet que el debat hi és. “Entre tots hem de definir quina oferta volem fer per al client que ens visita”, afirma Ubide. Paradistes amb molta trajectòria al mercat, com el propietari de la Xarcuteria Ayala, Francesc Ayala, reclama que no es menystingui el criteri del visitant de fora. “Nosaltres li oferim el mateix producte que al client habitual. I molts ho recomanen a amics o familiars”.
“Si vols vendre has de donar bon producte”
“Al final si vols vendre has de donar bon producte”, sentencia Ayala, mentre despatxa uns clients de Bulgària que s’emporten “producte típic per als amics i familiars”. Expliquen que no és la primera vegada que visiten la Boqueria. “És un lloc espectacular on pots trobar gairebé de tot”.
Menys positiva és la visió d’una veïna del barri “compradora de tota la vida” que considera que el mercat “està massa orientat al turisme”. “Per mi, ha perdut molt”, diu mentre assenyala una parada “on abans hi venien tot tipus de peix i ara destina pràcticament tot el taulell a les ostres“. Unes ostres que han captivat un extens grup de turistes de la Toscana que les reguen amb llimona abans d’endur-se-les a la boca.
“No veníem buscant un mercat tradicional”
Parlem també amb un grup de dones que venen de visita llampec des de Madrid i asseguren que no els sorprèn el model de parades de la Boqueria. “No veníem buscant un mercat tradicional, ja sabíem que era així. De mercat en té poc”.
“El problema són les parades rere les quals hi ha empreses o franquícies“, diu Ayala. “Estan només enfocades al turisme que no coneix el producte i van a guanyar diners”, remarca. Sobre si hi ha moltes parades en mans de pocs propietaris, la direcció de la Boqueria tanca files. “N’hi ha que en tenen dues o tres però en cap cas cap que tingui el 30 % del mercat, està bastant dividit”, argumenta Ubide.
“Si s’acaba el fresc, s’acaba el mercat”
A l’illa del peix Jaume Ripoll, de Peixos Ripoll Esteve, reclama que es faci tot el possible per preservar el mercat del fresc “perquè si s’acaba, s’acaba el mercat”. Tot i això, assegura que també voldria poder beneficiar-se del visitant de fora, tot i que la fórmula no és fàcil. “Mentre neteges espines i talles peix no pots tenir aquí el menjar preparat”, opina Ripoll. Sobre les parades de fregits diu que no hi està del tot d’acord però tampoc no ho vol criticar “perquè cadascú és lliure de guanyar-se la vida com pot”.
El pla de futur per a la Boqueria encara està a les beceroles. De moment hi ha hagut una primera reunió entre la direcció del mercat, l’alcalde, Jaume Collboni; la regidora de Mercats, Raquel Gil, i el regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle. Una trobada en què Collboni va expressar també la necessitat d’actuar sobre la façana del mercat que dona a la plaça de la Gardunya perquè no hi hagi parades tancades. Però tant en aquesta qüestió com amb les parades de fregits, poca concreció dels responsables que, asseguren, que tot just s’han posat a caminar.
