Al carrer de Concepció Arenal amb l’avinguda Meridiana va estar ubicat durant 42 anys el que seria el darrer canòdrom d’Espanya. Xavier Martí Alavedra, autor de ‘L’últim canòdrom’, n’explica la història en aquest ‘Va passar aquí‘.
Un costum reial
El rei Alfons XIII va importar el gust per les curses de llebrers a inicis del segle XX dels països anglosaxons. A la ciutat es van obrir fins a vuit canòdroms i el Diagonal, el Kennel o el Pabellón del Deporte de la plaça d’Espanya també van ser molt coneguts. Els canòdroms es van convertir en els hipòdroms per a pobres, que no es podien permetre l’accés i les apostes a les curses de cavalls.
Un maldecap per al barri
La construcció de l’edifici del canòdrom Meridiana va suposar una barrera d’aïllament al barri, perquè es va perdre un territori obert. A més, a partir del moment que es va inaugurar, el transport diari de gossos en vehicles procedents de Santa Coloma va suposar un trasbals per al veïnat. A totes aquestes molèsties, cal afegir-hi els lladrucs dels gossos quan els manipulaven.
Els gossos es guardaven a Santa Coloma, on hi havia 14 pavellons on s’hi estaven abans de les curses. Des d’allà es transportaven en dos o tres viatges de camió uns 100 gossos cada dia per fer els entrenaments i les curses de competició.
Apostes i lloc d’esbarjo
L’entrada al canòdrom era lliure i això permetia a la gent del barri entrar-hi a prendre el sol, a trobar-se amb amics o a tafanejar. D’altres, és clar, hi anaven per apostar. Els diumenges al matí es feien unes cues ben llargues davant de les cabines d’apostes.
Els dies de més afluència de tot l’any eren els que se celebraven els derbis, els campionats estatals amb gossos de primera categoria. Aquests dies, les apostes pujaven molt i eren força atractives per als jugadors. Les curses de llebrers van convertir-se en distracció de tot un barri. L’afluència de persones d’altres barris va beneficiar força els bars de la zona.
Hi havia curses de sis i de vuit gossos. Eren animals d’entre 23 i 25 quilos de pes. Les femelles sempre eren una mica més lleugeres, i les curses eren molt ràpides.
El final del canòdrom
L’any 2004, l’Ajuntament de Barcelona es va declarar defensor dels drets dels animals. Aleshores van sorgir les mobilitzacions i les manifestacions a favor de tancar el canòdrom. El 21 de febrer del 2006 es va disputar la darrera cursa de llebrers del canòdrom de Meridiana. L’endemà, va aparèixer un cartell a la porta que deia: “Tancat per reformes”, però el tancament ja era definitiu.
A la instal·lació actual encara es conserven restes que ajuden a entendre com era l’antic canòdrom. Davant de l’edifici, hi ha l’antiga recta final de la cursa. També es conserva la cabina de control, el lloc des d’on es dirigia la llebre mecànica, que estava controlada per una maneta que permetia accelerar o frenar, segons el ritme dels gossos.
Actualment el canòdrom és una incubadora de projectes digitals per a noves empreses creatives que es troben en una fase inicial amb programes destinats a donar suport a iniciatives centrades en tecnologies de turisme, educació i en Internet de les coses.
