Carmen Laforet i Díaz (Barcelona, 1921 – Majadahonda, 2004). La seva obra ‘Nada’, una de les novel·les més emblemàtiques de la postguerra, va guanyar el Premi Nadal del 1944. Publicada el 1945, va servir d’inspiració a altres dones de l’època per dedicar-se a l’escriptura. Al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta hi ha una plaça amb el seu nom.
Al carrer d’Aribau, 36, cantonada amb Consell de Cent, hi ha l’edifici on va néixer, el 6 de setembre del 1921, l’escriptora Carmen Laforet. Aquest edifici va inspirar una de les seves novel·les més importants, ‘Nada’. És un dels llibres més emblemàtics de la postguerra.
La literatura com a refugi
Laforet no havia complert els tres anys quan va marxar de Barcelona per anar a Las Palmas de Gran Canaria, on el pare havia guanyat unes oposicions d’arquitecte municipal. Quan va tornar a Barcelona, el 9 de setembre del 1939, just acabada la guerra, es va trobar una ciutat i una família totalment diferent a la que havia deixat: els avis eren molt grans i la meitat dels edificis estaven destruïts. Igualment, es va retrobar amb el seu gran amor, però la relació no va funcionar. Una situació, doncs, molt diferent de la que ella havia alimentat en les seves fantasies.
Laforet era una noia alegre i reservada que va patir un trauma amb la pèrdua de la seva mare quan només tenia 13 anys. En la literatura va trobar un refugi i va satisfer una necessitat vital. D’aquesta manera, quan va arribar a Barcelona amb 18 anys, ja tenia una petita però intensa relació amb la literatura.
La inspiració per escriure
El setembre del 1940, Laforet es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres. El primer curs va conèixer Linka Babecka, una noia polonesa que acabava d’arribar a Barcelona i amb la qual va establir una amistat molt forta, inspiradora del concepte d’amistat que planteja a la novel·la ‘Nada’.
Laforet es va estar tres anys a Barcelona. El tercer any, ni tan sols no es va matricular a la carrera per què havia perdut l’interès. A més, Linka ja no era a la ciutat i no li quedava cap motivació per estar-s’hi. Així les coses, va escriure al seu pare per demanar-li permís per anar a viure a Madrid seguint l’estela de Babecka. El pare va acceptar i Laforet se n’hi va anar.
Laforet havia promès al seu pare que un cop a Madrid es matricularia a dret, però no ho va fer perquè la seva pulsió era més bohèmia. A Madrid va escriure ‘Nada’.
‘Nada’, publicada el 1945, és un clàssic. Però és una novel·la que, més enllà de l’èxit que va tenir en el seu moment, guanyadora de la primera edició del premi Nadal, va servir d’inspiració a altres dones de l’època per dedicar-se a l’escriptura.
