Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 1776-1841). Impressora i llibretera, va heretar el negoci familiar. L’any 1815, gràcies al suport que va donar amb el seu marit, Antoni Brusi, al rei Ferran VII, van aconseguir els drets d’explotació del ‘Diari de Barcelona’. Un cop vídua, va seguir al capdavant dels negocis familiars i va ser la primera directora d’un diari de gran tirada.
Eulàlia Ferrer, una dona amb personalitat
Al número 22 del carrer de la Llibreteria hi havia la casa i negoci de la família Ferrer, una de les llibreries més importants de Barcelona a la segona meitat del segle XVIII i on ara hi ha el bar Brusi. Eulàlia Ferrer va heretar i agafar les regnes del negoci que va situar-se al capdavant del sector a Barcelona. I ho va fer en un món amb molt poca presència femenina en càrrecs directius.
Al 1799, Eulàlia Ferrer es va casar amb un llibreter per seguir amb el negoci i ho fa amb Antoni Brusi, propietari d’un petit taller al carrer de la Freneria, just al costat. Els capítols matrimonials van acordar que Brusi s’incorporaria a la casa d’Eulàlia i agafaria el nom de Ferrer, un fet que es va incomplir després de casar-se. En un principi la casa es va dir Brusi-Ferrer i, al 1808, durant la Guerra del Francès ja es va dir només Brusi.
Gràcies al suport al rei Ferran VII, el matrimoni Ferrer-Brusi va aconseguir al 1815 els drets d’explotació del ‘Diari de Barcelona’ que des d’aleshores es coneixeria popularment com el Brusi. El 1820 el negoci de Ferrer-Brusi va incorporar la foneria tipogràfica a la impremta i va introduir la litografia a Catalunya.
Primera directora d’un diari
Antoni Brusi va morir el 1821 a causa de la febre groga, l’epidèmia que va patir Barcelona. La delegada ajunta de direcció de la Unitat d’Igualtat de la UB, Marta Ortega, explica que com a vídua va aconseguir l’estatus ideal per tenir la llibertat per actuar en el negocis, una llibertat que no tenien les dones casades o solteres.
Després de la mort d’Antoni Brusi, va continuar al capdavant del diari, sent la primera directora d’un diari important, el ‘Diari de Barcelona’, abans que Mari Luz Morales, que va dirigir ‘La Vanguardia’ el 1936. Mentre el seu hereu residia a Europa, ella va defensar els interessos de la impremta esquivant una època a la Barcelona de les bullangues, bombardejos militars i epidèmies de còlera.
Al 1838 va cedir la direcció de la impremta al seu fill Antoni Brusi, que amb el temps va convertir el diari en un referent del sector conservador català.
Va morir l’1 d’agost del 1841 i la seva tomba està en el panteó familiar, al cementiri del Poblenou. Allà podreu comprovar com l’epitafi d’Antoni Brusi apareix amb tots els seus títols, mentre que Eulàlia Ferrer apareix amb el cognom del marit sense cap menció que la distingeixi en el record.