Aquells qui tinguin arbres fruiters a la terrassa o al jardí o prop de casa saben bé que l‘ametller sol ser el primer arbre fruiter que floreix a l’hivern, que darrere seu solen fer-ho les pruneres i, posteriorment, els cirerers.
La majoria dels ametllers silvestres que trobem als turons de Barcelona o a la solana de Collserola ja perden les flors aquests dies. Tot plegat després d’una floració que enguany ha estat especialment pobra i irregular, molt condicionada a la manca de fred i als problemes de salut que arrosseguen molts ametllers. La calor i la sequera excepcional que arrosseguem en tenen part de la culpa.
De pruneres (“Prunus domestica”) en trobem poques als carrers de Barcelona. Segons l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona n’hi ha sobretot als barris pròxims a Collserola i a l’entorn dels turons barcelonins que l’envolten, en molts casos com a restes o descendents d’un passat més agrícola. També en podem trobar diversos exemplars al Parc de les Rieres d’Horta o a Montjuïc.
Als carrers de Barcelona, en canvi, s’acostuma a plantar la prunera de fulla vermella (“Prunus cerasifera”), un tipus de prunera que, tal com indica el seu nom, es caracteritza per tenir fulles vermelloses (granat).
Les pruneres de fulla vermella floreixen abans que l’any passat però força en línia amb la mitjana
Toni Barrera segueix des de fa alguns anys la floració d’aquesta espècie al barri de Sants. La prunera de fulla vermella ha tret enguany les primeres flors abans de la primera quinzena de febrer, força abans que el 2023, que ho va fer cap al 7 de març.
Malgrat això, no ha estat ni de bon tros l’any que ha florit més d’hora. L’any que va fer-ho de forma més prematura va ser el 2022, que ho va fer el 4 de febrer.
Per bé que per poder extreure conclusions rellevants calen molts anys d’observacions, les dades d’aquest observador fenològic indiquen, de moment, que en els darrers 10 anys la sortida de les primeres flors s’ha anat avançant en el calendari, tot i algunes excepcions com el 2019 o el 2023.
Un element, però, que ha destacat Toni Barrera en una piulada és que encara s’observen restes de les fulles de l’any passat a la capçada, fet que evidencia la suavitat de l’hivern.
La fenologia és la ciència que estudia la floració dels arbres. Anotar aquest tipus de dades al llarg dels anys ens aporta informació de com varien o s’adapten els éssers vius al canvi climàtic. La fenologia és doncs la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies: la migració dels ocells o la floració de les plantes, entre d’altres.
De què depèn que un arbre floreixi més o menys d’hora?
La temperatura no és l’únic element que condiciona la floració dels arbres. La sortida de les primeres flors dels arbres i les fulles són resultat d’un procés complex, en el qual entren en joc diversos factors.
En el cas dels fruiters (ametllers, cirerers, pereres, etc.) la data d’inici de floració està lligada a la longitud del dia, a l’augment de les temperatures, però també té en compte l’acumulació d’hores de fred (hores acumulades per sota de certa temperatura). L’ametller és un dels arbres que requereix acumular menys hores de fred per tal d’aconseguir la inducció de la flor, entre 100 i 400 hores segons la varietat, per això floreix tan d’hora. El perer o la pomera, en canvi, en necessiten més, per tant són de floració més tardana. Si no fa prou fred, com aquest any, l’arbre pot arribar a florir més tard i fer-ho de forma més tímida.
L‘estat fisiològic de cada arbre també és un element condicionant. Els fruiters floreixen abans de treure fulles, per tant, han d’usar substàncies de reserva que van emmagatzemar durant l’estiu i la primavera anteriors. La sequera i la calor extrema del 2023 van fer caure les fulles abans d’hora en el cas de l’ametller i altres fruiters, fet que va fer que no poguessin emmagatzemar gaires reserves. Això ha fet, per exemple, que els ametllers florissin de forma irregular i pobra en general, evidenciant problemes de salut de fons.
Finalment, convé recordar també que hi ha variacions individuals: en un mateix carrer podem veure arbres d’una mateixa espècie perdre les fulles o florir en dies diferents.
