L’antic taller de vidre bufat del Poble Espanyol acaba de reobrir amb més llum, més art i més expectatives de les que ningú podria haver imaginat quan va tancar ara fa cinc anys, el febrer del 2019. Aquest espai singular inaugurat l’any 1929 reneix com a espai expositiu amb el nom de Vidre Art Gallery, i homenatja el seu passat artesà amb una primera exposició dedicada a aquest material tan bell com fràgil.
Quan fas una exposició col·lectiva s’ha de buscar l’equilibri entre peces imponents i peces íntimes”
“Sorra i sílice” és una mostra col·lectiva en què totes les peces “tenen alguna referència al vidre”, explica Víctor Cortina, director artístic de Vidre Art Gallery, al ‘Plaça Tísner‘. I afegeix que “quan fas una exposició col·lectiva s’ha de buscar l’equilibri entre peces imponents i peces íntimes”. L’exposició inclou obres de Carlos Coronas, Jordi Santanach, Stella Rahola, Pròsper Riba, Silvia Levenson, Samuel de Sagas, Ferran Collado, Kai Takeda i Jaume Plensa, entre d’altres.
Artistes que només treballen el vidre
Hi ha obres de petit format, com les llibretes de Jordi Santanach: “Sensibles, delicades i molt boniques“, descriu amb passió Víctor Cortina, i d’altres “més críptiques”, com la instal·lació de Stella Rahola, que reuneix una part “molt tecnològica amb una altra més ancestral”, amb la incorporació de líquens i vidre recuperat.
Rahola només treballa el vidre, com el català Pròsper Riba (especialitzat en vidre bufat) i l’argentina Silvia Levenson, que exposa una de les seves subtils i potents obres polítiques, basada en la desaparició de nens a la dictadura argentina.
L’hipnotisme del cristall Baschet
Una de les obres més hipnòtiques de la mostra és una escultura sonora original dels germans Baschet, un instrument que s’activa a través del fregament de les mans (mullades en aigua) sobre unes barnilles de vidre. Una peça “que representa l’univers de possibilitats de com metall i el vidre poden generar so“, explica Martí Ruiz Carulla, professor de la Facultat de Belles Arts de la UB, des d’on intenten preservar el llegat de Bernard i François Baschet com a precursors de l’escultura sonora.
Un instrument que pot fer sonar tothom que entri a la flamant Vidre Art Gallery i vulgui deixar-se endur per la sonoritat d’aquest artefacte fascinant.
