En la manifestació de Barcelona que aquest cap de setmana ha reclamat la pau a Ucraïna, coincidint amb el segon aniversari de la invasió de l’exèrcit rus al país, molts dels lemes i de les pancartes han apuntat al Kremlin i al president, Vladímir Putin, com a responsables de les víctimes que està deixant la guerra. Entre les veus que ha recollit betevé hi ha hagut la de diversos ciutadans russos, residents a Barcelona. Els que s’han atrevit a parlar públicament expliquen per què han assistit a la marxa i s’oposen al conflicte.
“No tots els russos som així”
“Soc russa i dono suport a Ucraïna“, explica una jove que viu a Barcelona des de fa uns 10 anys. Confessa, entre llàgrimes, que vol que tot el món “sàpiga que no tots els russos maten ucraïnesos” i, obrint els seus sentiments, destaca: “la meva millor amiga és ucraïnesa i no m’imagino la vida sense ella“. Tot plegat, ho ha anat explicant mentre mostrava uns textos contraris a la guerra del líder opositor rus, Alexei Navalny, mort fa nou dies en una presó russa de Sibèria.
Aquesta empatia també ha arribat d’altres ciutadans, originaris d’antigues repúbliques soviètiques, conscients dels paral·lelismes entre el que passa avui a Ucraïna i els seus països.
Geòrgia recorda les guerres del 1993 i del 2008
El Càucas és una regió muntanyosa —la sortida al mar de Rússia cap al mar Caspi i cap al mar Negre— que, des que es va desintegrar la Unió Soviètica (URSS), ha estat motiu de conflictes entre les repúbliques que van aconseguir independitzar-se, i altres que ho han anhelat com Txetxènia, que va patir dues guerres en intentar deixar de formar part de la Federació de Rússia el 1991 i el 1999.
I en aquesta regió convulsa —el conflicte més recent ha estat la disputa entre l’Azerbaidjan i Armènia pel control de la zona de l’Alt Karabakh— Geòrgia ha viscut dos conflictes els darrers 33 anys. Una manifestant georgiana, resident a Barcelona des de principis de segle, recorda que el que passa ara a Ucraïna ja va passar al seu país el 1993 i el 2008. “Ens van bombardejar, van destruir les ciutats i ens van prendre una regió, com ara Catalunya”, destaca. I aquesta regió son, en realitat, dues: Ossètia i Abjàssia, frontereres amb Rússia i que representen el 20 % del territori georgià.
Lituània recorda la independència de 1991
Les tres repúbliques bàltiques —Lituània, Letònia i Estònia— van ser les primeres que van aconseguir la independència de la Unió Soviètica entre el març i l’agost de 1991. Una manifestant lituana ho ha recordat emocionada. Ha explicat que té molt present com va ser la independència, quan tenia només cinc anys. Recorda que “els tancs russos van entrar a Vilnius, la meva ciutat” i afegeix: “El meu pare va anar a defensar la torre de la televisió lituana” de l’assalt de l’exèrcit soviètic.
Aquell intent del Kremlin d’impedir la independència lituana per la força va durar tres dies, de l’11 al 13 de gener de 1991, i va deixar 15 morts.
Bielorússia i les protestes democràtiques de 2020
Un dels darrers episodis, pocs mesos abans de la invasió russa d’Ucraïna, es va produir a Bielorússia. L’agost del 2020 hi van haver eleccions presidencials que, altra vegada, va guanyar Alexander Lukashenko, al poder des de 1994. L’oposició va titllar aquell resultat de topinada electoral i, massivament, es va manifestar als carrers de Minsk i altres ciutats. Va ser un desafiament sense precedents a les autoritats bielorusses, avalades pel Kremlin. Ho recorda un jove bielorús, que ha fet un paral·lelisme: “Estem en la mateixa situació que Ucraïna“. De fet, ha destacat que “Bielorússia està ocupada pel president, que és un amic de Putin, i nosaltres lluitem per la llibertat“.
Ucraïna: unitat per acabar amb la guerra
Aquestes reaccions i aquest suport, arribat des de l’esfera post soviètica, fa que els ucraïnesos no se sentin sols, al contrari. Noten la companyia i l’empatia de ciutadans de països que reconeixen com a germans.
En acabar la manifestació d’aquest dissabte, un jove ucraïnès ha reconegut a betevé que “quan d’aquestes repúbliques mostren que estan amb nosaltres, ens sentim bé”. I ha reblat: “Junts, podem acabar amb aquesta guerra el més aviat possible”.
