(ACN) Un estudi internacional liderat per la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Marie Sklodowska ha descobert que els arbres no només absorbeixen CO2 sinó que també netegen l’aire de compostos nitrogenats. En concret, s’ha descobert la presència d’uns microbis nitrificants a les fulles dels arbres que interactuen amb compostos nitrogenats presents a l’atmosfera, com l’amoníac i l’amoni, i els transformen en nitrats. La recerca s’ha dut a terme en boscos europeus d’àrees lleugerament contaminades (països escandinaus), moderadament (zona mediterrània) i altament (Europa central).
Per trobar aquests microbis, el grup de recerca ha utilitzat una tècnica per permet fer una seqüenciació massiva d’ADN ambiental per detectar la presència de nous organismes. Aquestes proves es van dur a terme als laboratoris de l’IBB – Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per avaluar les propietats nitrificants han analitzat mostres d’aigua de la pluja dins i fora del bosc i fulles dels arbres de diferents alçàries, que han recol·lectat escaladors professionals a tots els països.
Transformar els contaminants atmosfèrics
La investigació ha constatat que quan l’aire està poc contaminat de compostos nitrogenats, gràcies a la nitrificació a les fulles, augmenta la concentració de nitrats al sòl, cosa que fertilitza el terra i aporta més nutrients al bosc. Ara bé, en les zones on l’aire està altament contaminat, especialment on arriba molt l’amoníac —per la dispersió aèria de fertilitzants provinents de l’agricultura o altres activitats humanes—, l’activitat dels microbis de les fulles es dispara. Això fa que es produeixin nitrats en grans quantitats, que es filtren cap als aqüífers i comprometen la qualitat de les aigües subterrànies i, fins i tot, es tornen a dispersar cap a l’atmosfera. Aquesta sobrefertilització perjudica els boscos i la qualitat de les aigües subterrànies.
Els investigadors resumeixen que, sense el procés produït per aquests organismes, les copes dels arbres no serien capaces de transformar els contaminants atmosfèrics i tot el nitrogen es retornaria a l’atmosfera, amb la qual cosa augmentaria el balanç de gasos d’efecte hivernacle. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Nature Geoscience’.
