Segons la seva autobiografia, el primer disc de jazz que va impressionar el pianista Herbie Hancock va ser ‘Moonlight in Vermont’ del guitarrista Johnny Smith, en què va participar el saxofonista tenor Stan Getz. Va ser un èxit a les ràdios del 1952 i nosaltres us el portem per encetar el programa d’avui.
Seguim amb Stan Getz i els seus tres “germans” musicals: Al Cohn, Zoot Sims i Serge Chaloff. Formaven la secció de saxòfons de l’orquestra de Woody Herman, i se’ls coneixia com els Four Brothers, “els quatre germans”, gràcies a la composició que els va dedicar el pianista Jimmy Giufre. Cohn i Sims van seguir treballant junts després de la seva etapa a les ordres de Herman.
A continuació escoltem un fragment d’una de les darreres gravacions de Zoot Sims. La va fer en directe a Suècia, quatre mesos abans de morir, convidat a participar en un concert de l’aleshores jove Scott Hamilton. Els “germans” i Hamilton són exemples multigeneracionals de l’escola del gran tenor Lester Young, l’home que fugia de les demostracions tècniques per posar un trosset de la seva ànima en cada solo.
Acabem amb novetats discogràfiques que ens arriben de Swit Records amb el Trio Inusual, del pianista Ignasi Terraza, i amb dues propostes, molt diferents però molt interessants, del Segell Microscopi: el trio Madera Viva, que tenyeixen de jazz un repertori proper a la cançó d’autor, i el quartet de Gorka Garay, que visita Júpiter acompanyat d’una secció de corda.
