Comencem celebrant el centenari del naixement de Sonny Stitt, un saxofonista que va viure de primera mà la creació del bebop. El tenim al costat del trompetista Dizzy Gillespie i d’un dels saxofonistes tenors més famosos de la història, Stan Getz, que va néixer el mateix dia i mes que Stitt, tres anys més tard.
Continuem amb un altre tenor, King Curtis, que va treballar intensament tant en el camp del jazz com en el del soul i el rhythm-and-blues. Va morir prematurament assassinat per un heroïnòman.
Aquest darrer detall ens ha portat a investigar en la història del jazz buscant altres músics que tinguessin una mort similar, i n’hem trobat alguns: el trompetista Lee Morgan, mort a trets per la seva esposa, de qui s’estava separant. El cantant de blues Sony Boy Williamson, que va patir l’atac fatal d’un marit ultratjat que va saber que ell era el responsable de les seves banyes. El cantant de jazz Eddie Jefferson, un dels creadors de l’estil vocalese, mort a trets en un cas que no es va resoldre. Un altre mort de la que no es va conèixer el responsable és la del pianista Jaki Byard, trobat a casa seva, sol i sense pistes. Jaco Pastorius, el geni del baix elèctric, mort en una baralla… que es podia haver evitat. Acabem amb Chet Baker, que va caure per la finestra del seu hotel d’Amsterdam en circumstàncies molt poc clares.
