L’any 1891 es va inaugurar a Barcelona la pelleteria La Sibèria, la primera que hi va haver a la ciutat. De fet, segons Victòria Espar Almeda, copropietària del negoci, és “la més antiga d’Europa en funcionament”. El seu besavi, Josep Ticó i Rebert, va ser qui la va obrir al carrer de Portaferrissa, primera adreça de la botiga. Finalment, i després de passar pels carrers de Santa Anna i de Petritxol, es va instal·lar a la rambla de Catalunya, ubicació actual.
Una decoració única
L’interior del local, explica Victòria Espar, es conserva pràcticament igual a com el va dissenyar el decorador Carlos Rojas a principis del segle XX. Això, explica Espar, ha estat sempre un repte perquè “és difícil compaginar que el funcionament d’una botiga sigui pràctic amb una decoració tan especial“. Tot i això, assegura, l’esforç val la pena perquè “la fa única envoltada de botigues pràcticament iguals“.
L’abric de lleopard de Dalí
Abans, recorda l’actual copropietària, la manera de comprar en una pelleteria era molt diferent: “Venien les clientes, s’asseien a l’emprovador, i era una model qui anava ensenyant les peces“. Un cop decidit el model, es prenien les mides, s’encarregava i es rebia tot preparat al cap d’uns dies. Ara, diu, els clients ho volen tot al moment.
Per a la pelleteria La Sibèria hi han passat durant tots aquests anys “clients il·lustres“. Des de la reina Victòria Eugènia fins a tres dels pintors més coneguts com són Miró, Picasso o Dalí, “que va comprar el famós abric de lleopard que apareix en moltes fotografies” diu orgullosa la Victòria Espar. També, afegeix, ha estat un local freqüentat per molts empresaris de la “burgesia catalana”.
Protegir els comerços emblemàtics
“Si ara mateix el meu besavi, Josep Ticó i Rebert, entrés per la porta de La Sibèria, crec que estaria molt content de veure com la botiga que va fundar manté tota l’essència de l’inici“. Per això, conclou la Victòria, aquestes botigues emblemàtiques s’haurien de protegir per garantir que no tanquin: “No tant per a la família que porta el negoci sinó com a patrimoni de la ciutat“.
