La Cansaladeria Puig es va inaugurar l’any 1957 al carrer Gran de Sant Andreu, 147 (cantonada amb el carrer de Sòcrates). Es tracta d’una casa modernista amb botiga i obrador que fan embotits tradicionals com ja feien els pares del propietari actual, Pròsper Puig: “Som dipositaris d’una gran tradició i nosaltres el que fem és preservar-la”.
Història d’un comerç emblemàtic
La família del Pròsper Puig va arribar al negoci el 1957. Abans, però, aquest local ja era una cansaladeria. Així ho assegura el Pròsper que diu tenir documentat que des del 1902 s’hi feien salsitxes, segons l’Anuari Espanyol del Comerç. Entre les persones que van regentar el negoci hi ha la família Bover, el Manuel Aresté i l’Agustí Martí. Després ja va ser la família del propietari actual qui va comprar la botiga.
Aquells anys, recorda Puig, segons li ha explicat la seva mare, “el menjar era supervivència“. Aquí, diu, s’havia fet de banc d’aliments per a un barri on tot eren fàbriques. “La gent venia i se li fiava fins dissabte, que era quan cobrava”. Ara, en canvi, creu que es torna a valorar el que és menjar bé i el producte artesanal. Per això pensa que estan “en el camí adequat per a la subsistència del negoci“.
Producte de proximitat
Per Puig, la seva cansaladeria entra en la categoria de negoci d’economia circular. “El quilòmetre zero, per exemple… els nostres productes tenen tres metres de distància, des de l’obrador a la botiga”. Un producte acabat de fer “que crec que és el que ens diferencia, enfront d’un producte industrial que per preu ha estat una gran competència”.
Entre els productes que més destaquen els clients hi ha la botifarra d’ou, el pernil dolç o els frànkfurts “que faig jo i que són magnífics”, assegura Puig. Hereu de la tradició de les matances del porc a les masies, i actualitzada a una gran ciutat, el Pròsper també és conegut per els seus canelons “quan segurament no el considero el producte estrella com a cansalader”.
El llegat familiar
“Ser emblemàtic és un reconeixement a tot el que han fet els nostres avantpassats“. Per Pròsper Puig, ell “només” s’ha trobat un llegat que amb la seva família ha preservat. “Penso que conservar la tradició és un homenatge als nostres avis“. Una herència que, com li agrada recordar, li ha permès viure millor.
