L’any 1855, la família Llobet va fundar al cor de la Vila de Gràcia una botiga de plantes medicinals. La van obrir a travessera de Gràcia, 159, amb el nom d’Herbolari Llobet. La família s’hi va estar durant tres generacions venent plantes guaridores i espècies culinàries. El propietari actual, Álvaro Palacios, assegura que el negoci ha canviat poc i està convençut que el senyor Llobet n’estaria molt orgullós.
Històricament, en aquest herbolari s’han venut plantes autòctones i de la resta del món. La diferència, explica Palacios, és que abans les espècies més properes les anaven a recollir els mateixos herbolaris. Però hi ha plantes que aquí no es poden conrear i s’han d’importar. I aquest herbolari, assegura, “sempre ha tingut fama de portar de fora plantes que d’altres no tenen“.
Les plantes més clàssiques, i algunes que no ho són tan…
A l’Herbolari Llobet s’hi poden trobar remeis per als mals més comuns. Tenen plantes per a refredats, problemes digestius o per nervis. I en molts casos són espècies tan conegudes com la til·la, la valeriana o la passiflora. Però també hi ha herbes menys habituals: “Si un client té estrès, tenim una planta que ve de fora i que és molt potent, és l’alfàbrega sagrada“.
I l’Álvaro també té les seves preferides: “M’estimo molt una planta que ve del Carib i que diuen que prenia el Fidel Castro”. Parla de la guaiac, una espècie especialment bona per temes d’immunitat i malalties inflamatòries. Una planta que, assegura, ha caigut en desús a molts herbolaris, però que “molts clients la gasten des de fa moltes dècades“.
Un altre exemple de demanda habitual són els problemes per temes digestius. En aquest cas, explica l’Álvaro, hi ha plantes que sempre han funcionat com és la camamilla, però també n’hi ha de menys conegudes, però que van molt bé, com és la cua de gat: “Sempre hi ha hagut plantes del nostre entorn i d’altres de més lluny que resolen molts problemes que podem tenir”.
Un comerç centenari amb una clientela jove
“Els comerciants sempre m’han dit que el nostre herbolari, encara que sigui una botiga molt antiga, té una clientela més jove que d’altres del nostre sector”. Això és, segons Palacios, perquè, a Gràcia, “tenim un barri bohemi“. Però el comerç també atreu clients de tota la vida. “Gent que ha viscut tota la vida aquí i que m’han portat fórmules del seu avi que ja hi venia fa 70 o 80 anys“.
