Al carrer Sombrerers número 23 es troba Casa Gispert, la botiga d’alimentació més antiga del barri de la Ribera, un establiment protegit com a Bé Cultural d’Interès Local situat als baixos d’un edifici de finals del segle XVIII. L’any 1851 el metge de Centelles Josep Gispert va comprar per als seus fills Enric i Alfons una botiga anomenada Casa Cuadrenys, especialitzada en espècies i cafès.
El nou establiment, anomenat E&A Gispert, es va especialitzar en la venda a l’engròs de productes colonials: “s’hi venien tots aquells productes provinents de les antigues colònies espanyoles, espècies com la vainilla, la canyella, el cafè, el cacau… però sobretot estava especialitzada en la torrefacció de cafè i de fruita seca” explica Marc Martínez, l’actual torrefactor.
Mobles originals i torrefacció única
A l’interior del comerç es conserva gran part del mobiliari original: taulell mostrador amb fusta de morera, prestatges i calaixos per a la mercaderia, cistells de vímet i la gran joia: el forn de llenya original, únic a Europa d’aquestes característiques, que continua funcionant avui dia, perquè el negoci va anar passant de generació en generació.
Martínez el mostra orgullós: “El forn es diu que és de disseny romà, perquè el foc no està a sota, sinó en un lateral. Això fa un procés molt més lent que quan s’utilitza gas, aire calent o estufes. Perquè us en feu una idea, l’ametlla ens triga dues hores i mitja a torrar-se. És un temps molt llarg, però aconseguim un torrat molt millor”
Espectadors i clients
Una de les característiques del local és que la gent pot veure de prop el procés de torrefacció: “veuen com ho fem amb fusta, és fusta d’alzina, i som coneguts per torrar, però no torrar mai en excés, és un torrat lleuger, és cruixent i a sobre té notes de llenya lleugerament fumades que agrada tant a la gent” afegeix Martínez. “Nosaltres som molt coneguts per l’ametlla i l’avellana, però després aquí torrem festucs, cacauets, macadàmies i anacards de totes les maneres, amb closca, sense closca, i després ho salem o no…”
Els passadissos estrets que havien arribat a acollir sacs de fruita o cafè de 100 i 150 quilos (abans de les noves normatives de riscos laborals) ara s’omple de la clientela del barri de tota la vida, però sobretot d’un gran nombre de turistes atrets no només pel producte sinó per l’estètica genuïna d’un establiment únic a la ciutat.
