(ACN) La fiscalia demana nou anys de presó per a l’exfutbolista del Barça Dani Alves per una suposada agressió sexual a una jove de 23 anys la nit del 30 de desembre del 2022 en una discoteca de la capital catalana. També li demana 150.000 euros d’indemnització per a la víctima, deu anys de prohibició d’aproximació i comunicació i deu anys més de llibertat vigilada.
Alves està en presó preventiva des del 20 de gener passat i ha canviat dos cops d’advocat. L’exdefensa blaugrana ha canviat tres cops de versió, negant al principi que conegués la noia, després que el sexe va ser instigat per ella, que li hauria fet una fel·lació, i finalment que va ser una penetració vaginal consentida per tots dos. Cap de les versions d’Alves no li han servit per sortir de la presó, ni tampoc els seus esforços per demostrar l’arrelament a Catalunya que minimitzaria el risc de fugida.
La versió de la víctima corroborada per càmeres, empremtes, testimonis i l’ADN
La versió de la noia, que ha renunciat a una indemnització econòmica, s’ha vist corroborada perifèricament per diverses càmeres de seguretat, testimonis, empremtes dactilars d’ella al lavabo, ADN d’ell a la roba i la vagina d’ella i lesions compatibles amb el seu relat.
Segons la víctima, el brasiler la va convidar a ella i dues amigues a pujar al reservat on estaven ballant la nit del 30 al 31 de desembre. Després de ballar i flirtejar amb elles, el brasiler hauria entrat a un espai darrere d’una porta i va fer anar-hi la noia, que pensava que era un lloc per fumar. Un cop dins, la jove es va sorprendre de trobar-se en un lavabo diminut i va voler sortir-ne, però Alves l’hauria forçat a practicar sexe amb ella a contracor.
La fiscalia s’oposa de nou a la posada en llibertat
La fiscalia s’oposa de nou a la petició de llibertat formulada per la defensa i considera que s’ha de mantenir la mesura de presó provisional acordada, per entendre que encara hi ha risc de fugida, donada la naturalesa dels fets, les elevades penes que se li poden imposar pel delicte suposadament comès, i la proximitat de celebració del judici oral. Tal com ha sostingut en anteriors informes, entén que existeix risc de fugida donada la manca d’arrelament efectiu del processat i la gran capacitat econòmica que té, que li permet sortir del país amb facilitat, sense que el vincle matrimonial o un habitatge a Espanya desvirtuïn aquest risc.
El ministeri públic entén igualment que no serien aplicables les penes mínimes d’un any de presó al·legades per la defensa, encara que el processat hagi consignat la quantitat demanada en concepte de fiança.
