A principis del segle XX, Barcelona va tenir un dels parcs d’atraccions més moderns de l’època. Es deia Saturno Park i estava instal·lat a la plaça de Joan Fiveller, a la Ciutadella.
La muntanya russa més gran d’Europa
El Saturno Park es va inaugurar el 24 de maig del 1911 amb una vintena d’atraccions. En destacaven tres: la muntanya russa, la més gran d’Europa en aquell moment; un tobogan d’aigua, semblant al que hi ha a Port Aventura, i un tobogan gegant. Aquestes atraccions es van portar de l’Exposició Regional de València.
La muntanya russa rebia el nom de Los Urales i s’hi accedia per una torre metàl·lica a la qual es pujava amb ascensor. Allà hi havia una vagoneta amb capacitat per a unes vuit persones que baixava per un circuit que tenia un tram cobert a través d’un túnel en forma de drac. La mateixa torre metàl·lica servia d’accés al tobogan d’aigua. En aquest cas, hi havia una vagoneta en forma de barca que baixava per un pendent molt pronunciat i acabava a una piscina.
Del Saturno Park al Parque de Barcelona
L’any 1916, va caducar la concessió del Saturno Park. Aprofitant la circumstància, el propietari va proposar un canvi de nom i d’emplaçament. Es va situar a la zona de la cascada del parc i es va dir Parque de Barcelona. Moltes de les atraccions, però, es van acabar venent; d’altres, es van traslladar al Turó Parc, que era de la mateixa empresa. Només es van quedar les més emblemàtiques: Los Urales, el tobogan d’aigua i una nova atracció que es deia Witching Waves, és a dir, Ones Embruixades. Les grutes que hi havia darrera de la cascada també es van construir com una atracció més.
Degradació per manca de manteniment
El públic que anava al Saturno Park, primer, i al Parque Barcelona, després, era majoritàriament de classe obrera, sobretot per la proximitat de les instal·lacions a barris humils. Amb el temps, el parc es va anar degradant. El manteniment era car i hi havia brutícia i deixadesa. El mal estat del parc va portar diverses amenaces de tancament. L’Ajuntament no va permetre instal·lar atraccions noves, malgrat n’hi havia que tenien força èxit. Una de les que atreia més públic era una mena de parada de monstres, on es presentava, per exemple, l’home més petit del món, “el enano Paquito”, que feia 70 cm, pesava nou quilos i tenia 29 anys. També funcionaven bé les Góndoles Venecianes, que circulaven pel llac, o el Gran Casino, on es jugava.
L’any 1926, malgrat les atraccions noves, el parc va tancar definitivament aprofitant que es volia reurbanitzar la zona i inaugurar de nou el parc com a gran jardí de la ciutat amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. L’única cosa que va quedar del parc va ser el Gran Casino, que va tancar el 1964.
Ho va explicar Roser Messa, historiadora i autora del llibre ‘Anecdotario de Barcelona’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
