L’umbracle de la Ciutadella, un dels edificis més singulars i desconeguts de Barcelona, va servir durant l’Exposició Universal del 1888 com a sala de festes i conferències.
L’umbracle es va construir per donar ombra a les diferents espècies vegetals provinents d’altres climes que s’hi van plantar i que necessitaven aquestes condicions per desenvolupar-se. Just al costat de l’umbracle hi ha un altre edifici, l’hivernacle, que complia la funció contrària: oferir llum solar a les espècies botàniques que requereixen major insolació.
Fontseré i Amargós
L’umbracle és obra de Josep Fontseré, i era inclòs dins el seu propi projecte del Parc de la Ciutadella. Ell el va projectar i l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch el va acabar. Tant l’hivernacle, com l’umbracle i el Museu d’Història Natural, formaven part del que es va anomenar l’ala científica del Parc de la Ciutadella.
La planta de l’umbracle és rectangular amb cinc naus cobertes per cinc voltes. L’estructura és metàl·lica, feta a partir d’unes columnes de fundició que subjecten unes bigues, i té una coberta transpirable de llistons de fusta que protegeixen del sol, però que deixen passar l’aire i la pluja. A les façanes, la fusta comparteix protagonisme amb el maó.
El director de les obres de l’Exposició Universal del 1888, Elies Rogent, va decidir destinar l’edifici a sala de conferències i festes mentre durés l’esdeveniment.
En acabar l’exposició, l’edifici va tornar a recuperar la seva funció original, que és tal com el veiem avui en dia.