El Tibidabo és la muntanya més alta de serra de Collserola. Des del cim, a 512 metres d’altura, es pot veure tot el pla de Barcelona. Aquestes vistes privilegiades podien haver servit el dimoni per temptar Jesús, com a la Bíblia: “Tot això et donaré (‘Tibi dabo’), si m’adores”, li va assegurar. Aquest és l’origen llegendari de l’actual denominació de la muntanya, batejada el segle XVI pels monjos del monestir de Sant Jeroni. Però el cim havia tingut altres noms en temps dels romans, com ara Puigserola o puig de l’Àliga.
Fins al segle XIX, el Tibidabo havia estat pràcticament despoblat i era refugi de bandolers. Però a finals del XIX, la muntanya es va urbanitzar i es va incorporar a la ciutat com a zona residencial de luxe i d’esbarjo.
120 anys del parc d’atraccions
El Parc d’Atraccions del Tibidabo es va inaugurar el 1901. La primera atracció del parc va ser el trenet Embruixabruixes. Després va arribar la Talaia.
El 1913 s’hi va instal·lar el Museu de la Guerra, on es reproduïen trinxeres, canons i altres armes, que va funcionar fins al 1940. L’avió es va inaugurar el 1928, amb vistes a l’Exposició Internacional del 1929. Era una rèplica exacta de la primera aeronau que havia fet el primer vol Madrid-Barcelona, el 1927. Després de la guerra, van arribar al parc les grans atraccions.
Dr. Andreu: atraccions, hotel, tramvia…
La història moderna de la muntanya i com es va urbanitzar van lligades a la figura de Salvador Andreu. Conegut com el Dr. Andreu, aquest prohom barceloní, burgès i propietari d’una important empresa farmacèutica famosa per les seves pastilles, va ser el promotor de la urbanització de la muntanya del Tibidabo a finals del segle XIX.
El projecte del Dr. Andreu consistia a fer diverses urbanitzacions d’alt nivell amb cases i jardins, un hotel de luxe —La Rotonda—, un parc d’atraccions, i un tramvia i un funicular per comunicar-ho tot.
Però de totes les urbanitzacions, només va funcionar la de la part baixa, la de l’avinguda del Tibidabo, més connectada amb la ciutat, on el Dr. Andreu es va fer la seva casa familiar. Les del cim de la muntanya no van tenir gaire èxit, malgrat el tramvia i el funicular. Per incentivar l’interès per les cases de la zona alta, el Dr. Andreu va tenir la idea d’instal·lar-hi algunes atraccions.
Una ermita, un temple i una capella
La idea de construir un temple al cim de la muntanya del Tibidabo va sorgir cap al 1850, quan un grup de persones compromeses amb la religió va adquirir un terreny d’unes quatre hectàrees. La manca de pressupost, però, va limitar la construcció a una petita capella dedicada a Don Bosco. L’ermita de Don Bosco es va inaugurar el 1886, però a causa dels problemes econòmics, els terrenys van acabar a mans del Dr. Andreu. Finalment, la primera pedra del temple es va posar 28 de gener del 1902 i l’obra no es va acabar fins al 1960.
A la muntanya del Tibidabo hi ha una altra capella que també pertany als salesians, però que és originària d’un petit poble del Baix Penedès. Es tracta de la capella Busquets, construïda entre 1906 i 1912 a l’Arboç i, després d’un llarg periple, traslladada al Tibidabo peça a peça.
Un hotel i un casino amb parc d’atraccions propi
L’any 1899 es va construir a la falda del Tibidabo el Gran Hotel de la Rabassada. Més tard, el 15 de juliol del 1911, per completar el complex de luxe burgès, es va inaugurar el Casino Rabassada.
El casino tenia un parc d’atraccions propi, el més gran de Catalunya, i s’hi podia arribar amb el tramvia. Però tot plegat va durar un any, ja que el 1912 el governador civil va prohibir el joc. Avui encara es poden veure algunes restes de l’edifici.
El Lake Valley, un projecte fracassat
L’any 1907 un jove empresari anomenat Heribert Alemany i Escardó va presentar un projecte per construir un altre parc d’atraccions i d’esbarjo a la falda del Tibidabo. S’havia d’anomenar Lake Valley i un trenet que aprofitava una antiga galeria d’aigua, la Mina Grott, transportava els passatgers des de les proximitats del funicular de Vallvidrera fins al recinte on s’havia de fer la zona lúdica, que integrava el pantà de Vallvidrera. El parc, però, no es va arribar a fer i el trenet de la Mina Grott va tancar el 1916 a causa de la competència que suposava allargar els Ferrocarrils de la Generalitat des de Sarrià fins a les Planes.
L’observatori Fabra
L’any 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va projectar un observatori astronòmic al Tibidabo per substituir l’antic edifici de la Rambla. Però no va ser fins al 1901 quan el marquès d’Alella, Camil Fabra, exalcalde de la ciutat de Barcelona, va aconseguir fer realitat aquest projecte, que es va inaugurar el 7 d’abril del 1904. Primerament, es va anomenar Observatori del Tibidabo, però aviat es va canviar el nom pel d‘Observatori Fabra, en honor al marquès d’Alella.
La Torre de Collserola
La Torre de Collserola és una de les edificacions més modernes de la muntanya. Es va acabar l’any 1992, just a punt per als jocs olímpics.
El projecte és dels any 80, perquè en aquell moment hi havia una liberalització de l’espai radioelèctric i es preveia una gran entrada de televisions, ràdios i empreses de telecomunicacions privades que necessitarien infraestructures per fer arribar els senyals i continguts a tothom. Des que es va construir, l’any 1992, la Torre de Collserola s’ha convertit en una icona de la ciutat i forma part de la silueta urbana de Barcelona.
