Encara que l’encarregat d’urbanitzar l’Eixample va ser, finalment, Ildefons Cerdà, el concurs públic que va celebrar l’Ajuntament el va guanyar Antoni Rovira i Trias, un dels arquitectes municipals de Barcelona. El seu projecte es va imposar als tretze que s’hi van presentar. La plaça Rovira i Trias, a Gràcia, està dedicada a la seva memòria.
Guanyador sense premi
Després d’anys d’intents de l’ajuntament d’obtenir permís del govern central per eixamplar la ciutat i millorar, així, les condicions de vida dels ciutadans, Barcelona va convocar el 1859 un concurs per dur a terme la reforma urbanística. El projecte vencedor va ser el de Rovira i Trias, inspirat en les ciutats de París i Viena. Però després d’un debat entre l’ajuntament i el ministeri, es va decidir apostar pel projecte de Cerdà, superior urbanísticament.
Ferro i vidre
L’aportació principal de Rovira i Trias és la modernització de l’arquitectura de la segona meitat de segle a Barcelona, sobretot en la utilització de nous materials com el ferro i el vidre, que es pot apreciar especialment als mercats, com ara el mercat de Sant Antoni o el de la Concepció, obra seva, o en el del Born, obra de Fontserè.
Ho va explicar Miquel Corominas, arquitecte i catedràtic d’urbanisme, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’, el maig de 2018.
