En Linito, el mico caputxí rescatat aquest dimecres d’un pis de l’Eixample, es recupera a hores d’ara a la Fundació Mona. L’han estat alimentant durant les darreres hores i de mica en mica agafa confiança amb els nous cuidadors. L’objectiu és que pugui acabar convivint amb micos de la seva espècie. És l’inici de la nova vida d’aquest primat, que ha estat durant 35 anys tancat en una gàbia minúscula. Però com va anar a parar a mans de la dona de 80 anys que l’ha intentat cuidar durant gairebé tota la seva vida?
De les selves de l’Amèrica Llatina a un pis de l’Eixample
Les claus del cas les ha explicat al ‘bàsics’ l’associació animalista FAADA, que va tenir coneixement del cas el 2014 en rebre l’avís d’una persona que sospitava de l’existència de l’animal al seu bloc de pisos. En Linito —diminutiu de Marcelinito— va arribar a Espanya provinent de l’Amèrica Llatina adormit en avió per vendre’l a un particular: “El va comprar un home que tenia en Linito i un altre mico caputxí, i una veïna seva se’n feia càrrec de manera puntual quan l’home sortia de viatge”, explica Andrea Torres, coordinadora de l’Àrea d’Animals Salvatges de FAADA.
La vida d’en Linito: ous durs i dolços per salvar-lo del maltractament
Amb el pas del temps, la veïna es va adonar que l’home maltractava en Linito i va voler fer-hi alguna cosa:
L’antic propietari el pegava i ella va decidir comprar-lo per 45.000 pessetes per salvar-lo”
En Linito va deixar de rebre cops, però va passar a viure en soledat, sense la companyia de l’altre mico, a qui la dona no va poder rescatar. Segons FAADA, “la seva propietària s’esmerçava moltíssim a cuidar-lo i intentava que tingués una dieta variada, amb ous durs per sopar i dolços“. Tot i això, des del 2014 no havia rebut cap visita veterinària.
“Intentarem que la dona vegi imatges d’en Linito i es quedi tranquil·la”
La bona voluntat no ho és tot. La dona és gran i no té família. Per això acceptava el trasllat de l’animal a un santuari, però demanava que fos un cop ella morís:
Era un amor egoista. Un vincle de dependència de la propietària cap a l’animal”
Amb la visita de tècniques de l’Àrea de Benestar Animal, FAADA i la Fundació Mona, finalment va acabar cedint: “Ara sabem que té un buit, però intentarem que vegi imatges del caputxí perquè es quedi més tranquil·la”. Segons Torres, és habitual que la majoria d’expropietaris de primats pensin que l’animal no podrà viure sense ells, però la relació més aviat s’estableix en sentit contrari: “Demanen anar al centre de recuperació i allà s’adonen que l’animal ja no depèn d’ells, giren full i ja no els tornen a visitar més”.
