Al mes de març del 1938, l’aviació italiana de Benito Mussolini va bombardejar Barcelona tres dies seguits, en una acció que es considera el bombardeig més destructiu de la Guerra Civil. Entre el 16 i el 18 de març l’aviació feixista italiana va bombardejar la ciutat sense descans, durant més de 40 hores seguides.
Els bombardejos del març del 1938 van deixar un rastre de devastació desconeguda i un miler de víctimes mortals, un fet que va provocar una onada de protestes internacionals de les democràcies occidentals i de la Santa Seu.
La bomba del Coliseum
La bomba del Coliseum va caure a les dues del migdia del 17 de març sobre un camió carregat amb quatre tones de trilita que va multiplicar-ne l’efecte: un tramvia va volar pels aires i en pocs segons hi van morir 500 persones. Al mateix lloc, a la Gran Via davant del Teatre Coliseum, l’abril del 2003 es va inaugurar el monument ‘Encaix’, obra de l’escultora Margarita Andreu, a la base del qual es pot llegir:
“A les persones mortes als bombardeigs feixistes (1937-1939) de la Guerra Civil a Barcelona i a tots els pobles víctimes d’altres guerres”
Una història que ens explicava al 2017 l’historiador i exconseller de Cultura Ferran Mascarell que va perdre el seu oncle, un dels conductors dels camions bombardejats.
Antecedents
El primer bombardeig sobre Barcelona va ser naval. El 13 de febrer del 1937, el creuer italià Eugenio di Savoia va llançar 24 obusos sobre la ciutat de Barcelona, la qual cosa va provocar 18 morts i 18 ferits. Era el primer bombardeig amb víctimes de la Guerra Civil sobre la ciutat i va convertir Barcelona en la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda. A causa de la devastació, a finals del 1937 es va haver d’evacuar tot el barri de la Barceloneta.
Els barcelonins van haver de suportar centenars d’alarmes per bombardeig i guarir-se al miler de refugis que es van projectar. El 30 de gener del 1938 l’Aviació Legionària italiana va bombardejar la plaça de Sant Felip Neri, on va matar 42 civils, 30 dels quals eren nens, que es refugiaven al convent provinents de les zones ocupades per les tropes franquistes. L’efecte de les bombes es recorda a les parets de la plaça.
