El coreògraf d’Els Ballets de Montecarlo, Jean-Cristophe Maillot, volia fer més creïble el ballet d’Arthur Saint-León amb música de Léo Delibes, estrenat el 1870 a l’Òpera de París. “L’autòmata Coppélia seria avui, probablement, una nina assistida per una intel·ligència artificial”, explica per justificar una versió futurista de ‘Coppélia’ que fa sis funcions al Liceu entre el 26 i el 30 de juliol.
Basada en la novel·la fantàstica ‘L’home de sorra’, d’E. T. A. Hoffmann, ‘Coppélia’ explica com un inventor solitari, el doctor Coppélius, crea una nina de mida humana a qui pretén insuflar vida per convertir-la en la seva estimada. Però Coppélia sedueix un jove del poble, Franz, que està promès amb Swanilda.
Música reescrita amb intel·ligència artifical
Una de les apostes del director de la companyia és la de la música. Partint de la partitura original, el seu germà Bertrand Maillot l’ha reelaborat amb l’ajuda de l’electrònica i d’una intel·ligència artificial. “El meu germà ha enriquit la música. Tot el que sona és nou, però estic segur que l’espectador té la impressió d’estar escoltant la música original de Delibes”, afirma Maillot.
En la mateixa línia d’actualitzar el clàssic està l’escenografia. “Té la voluntat d’obrir un espai abstracte i futurista per allunyar-nos de la idea del segle XIX”, explica el coreògraf. Aimée Moreni signa l’escenografia i el vestuari.
