Us proposem conèixer les escriptores que han marcat la història de la ciutat a través de les seves novel·les, poemes i iniciatives pedagògiques per fomentar la lectura, entre les dones.
- Francesca Bonnemaison,la pedagoga que va fomentar la lectura. Va crear la primera biblioteca per a dones d’Europa i va lluitar perquè poguessin votar.
- Dolors Monserdà, la primera escriptora feminista catalana. Va lluitar per l’educació de les dones, el que li va valdre la consideració de primera escriptora feminista catalana.
- Mercè Rodoreda: la plaça del Diamant, inspiració d’una obra mestra. A la plaça del Diamant, hi va trobar la inspiració per escriure la novel·la que s’ha convertit en referent de la literatura catalana a tot el món.
- Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora enamorada de Barcelona. Escriptora, intel·lectual, feminista i política del Raval.
- Carme Laforet, la literatura com a refugi. Va escriure ‘Nada’, una de les novel·les més important de la postguerra.
- Montserrat Roig, l’escriptora de l’Eixample. Va situar la majoria de les seves novel·les a Barcelona, la ciutat que l’havia vist néixer i on va viure fins a la seva mort.
- Joana Raspall, la poeta més llegida a l’escola. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys. Ara, és la poetessa més llegida a les escoles.
- Sor Eulàlia Anzizu, la monja intel·lectual. Va ser una dona silenciada que va deixar un llegat intel·lectual important i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes.
- Maria-Mercè Marçal, la poeta tres voltes rebel. Els seus poemes i el seu pensament polític són referents del feminisme, es definia a través de tres conceptes: era dona, de classe baixa i d’una nació oprimida.
- Ana María Matute, l’escriptora de la postguerra. La Guerra Civil va marcar la seva vida i la seva literatura i es va convertir en una de les millors escriptores de la primera meitat del segle XX.
Les escriptores ja no són una “rara avis”
Afortunadament, la literatura feta per dones és cada cop més prolífica i àmplia. Es va poder veure a la Setmana del Llibre en Català, en què enguany les escriptores van tenir un paper rellevant.
Prova d’això, són les nombroses novetats editorials que duen nom de dona. ‘Boulder’, d’Eva Baltasar; ‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà; la reflexió sobre sexualitat a ‘Follem?’, de Bel Olid; els ’50 llibres que m’han canviat la vida’, de Llucia Ramis; ‘Els impostor’s de Pilar Romera o el debut en la novel·la de Maria Climent amb ‘Gina’.
El programa cultural de betevé, ‘Àrtic’ ha pogut comprovar l’auge de les escriptores que han protagonitzat novetats editorials amb èxits de vendes com les aventures de l’inspectora Amaia Salazar a ‘La cara norte del corazón’, de Dolores Redondo; ‘Frankissstein’, amb intel·ligència artificial, de Jeanette Winterson o la recepeta màgica per aconseguir la fama de ‘Cómo ser famosa’, de la inclassificable icona feminista Caitlin Moran.
