Joana Maria del Pilar Giralt i Miró (Barcelona, 1855-1935). Considerada una de les modistes més importants de l’època, va ser fonamental en el desenvolupament del negoci de la moda. En el registre d’hisenda de l’època constava com a modista de luxe i, com a empresària, va obrir la possibilitat a altres dones de muntar negocis propis.
Joana Valls va ser una modista pionera. Va triomfar amb els seus vestits per a la burgesia i es va convertir en empresària de la moda. Laura Casal-Valls, doctora en història de la moda, ens ho explica.
Joan Valls va obrir el seu taller de modisteria, un dels més importants el segle XIX, al carrer de Ferran, 34. Malgrat que no va tenir el reconeixement històric que mereixia, Valls va ser fonamental en el desenvolupament de la moda a Barcelona. Tant és així, que el 1919, quan va anunciar el tancament del seu taller, el diari ‘La Veu de Catalunya’ li va dedicar un article en què s’explica que Valls havia aconseguit elevar la moda catalana a l’altura de moda francesa.
Una modista de luxe
A l’època de Joana Valls, la moda de consum ràpid que avui triomfa, era un concepte que encara no existia. Però ja hi havia alguns vestits que es podien comprar prèviament confeccionats i que responien a la moda que es portava en aquell moment a París, el referent de l’època. Aquestes peces es venien als grans espais de consum que també van començar a sorgir aleshores, com els magatzems El Siglo. D’aquesta manera, les peces per encàrrec i a mida es van començar a convertir en una peça de luxe reservada a les classes altes. Joana Valls va ser una de les modistes de luxe, com constava al registre d’Hisenda.
Amb el temps, Valls, com altres modistes de l’època, va traslladar el seu negoci del carrer de Ferran al passeig de Gràcia, la nova artèria comercial de la ciutat.
La moda, un espai per a les dones
Joana Valls tenia un taller molt important de modistes que confeccionaven els vestits que ella dissenyava. En aquella època, des del final del segle XIX i fins als anys 20, la modisteria era una tasca femenina reservada per vestir la dona. La moda era un dels pocs espais en què les dones podien desenvolupar els seus negocis sense la intromissió masculina. Els sastres s’encarregaven dels vestits dels homes, malgrat existien les sastresses, que feien els “vestits sastre”, una peça més senzilla i quotidiana per als homes.
Joana Valls no va ser l’única dona que va crear un negoci de modisteria. N’hi va haver més, i totes tenen un patró similar: dones amb negocis importants, dirigint tallers de producció amb moltes treballadores. De fet, l’any 1905, Joana Valls va publicar una sèrie d’anuncis als diaris buscant determinats perfils professionals per al negoci: oficiales modistes, barreteres, etc.
Obrint camí a les dones
Laura Casals-Valls considera que Joana Valls va ser capdavantera en la lluita dels drets de la dona a la seva manera i en un context molt diferent a l’actual. Recorda que era mare de nou fills i que va tirar endavant un negoci. També estava implicada en els esdeveniments culturals i en els conflictes de l’època. Casals-Valls creu que aquelles empresàries de la moda van obrir la possibilitat a altres dones de muntar negocis propis i que caldria reivindicar-les més del que s’ha fet.
