Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907 – Santpedor, 2000). Poeta, traductora, periodista, crítica de teatre, pintora i esportista. Va donar suport a la fundació del Club Femení d’Esports. El 1931 va batre el rècord de llançament de javelina en els primers Campionats d’Atletisme de Catalunya, en què també va guanyar en la categoria de llançament de disc. El 1934 va ser la primera dona europea a formar part de la junta directiva d’un club de futbol: el Futbol Club Barcelona.
Esportista per “prescripció mèdica”
Anna Maria Martínez Sagi va dedicar-se professionalment a diferents disciplines, però el primer en què va destacar va ser l’esport. Marcel Beltran, escriptor i periodista de la revista ‘Panenka’, explica que quan ella era petita li van diagnosticar una sèrie de problemes hormonals i els metges li van recomanar que comencés a fer esport per combatre’ls.
Molt aviat, afegeix, va destacar en diferents modalitats com l’esquí, la natació i l’atletisme. En aquest últim cas, va arribar a ser campiona nacional de llançament de javelina. Però segons Marcel Beltran, l’esport que més la va apassionar va ser el futbol.
El periodisme de Martínez Sagi
Però una de les vocacions que tenia Martínez Sagi des de petita era el periodisme. De fet, va començar com a reportera de ben jove, escrivint articles al diari ‘La Rambla’. Quan va esclatar la Guerra Civil, va decidir anar al front a informar des de la primera línia del camp de batalla. Part dels escrits més coneguts que es guarden de Martínez Sagi són els que va escriure en aquella època.
Un cop va acabar la guerra, i amb la victòria del franquisme, va haver d’exiliar-se a França per haver-se vinculat amb personatges rellevants del bàndol republicà. Una d’aquestes persones era Josep Suñol, membre d’Esquerra Republicana, amb qui va coincidir al diari ‘La Rambla’ i a la directiva del Barça.
Primera directiva en un club professional
Anna Maria Martínez Sagi tenia 27 anys quan es va convertir en la primera dona a entrar a formar part de la directiva d’un club de futbol professional. En aquest cas, del Barça. Era l’any 1934. Marcel Beltran explica que hi va entrar gràcies a Josep Suñol, amb qui havia construït una relació quan treballaven a ‘La Rambla’. Suñol va ser president del club i afusellat pels franquistes.
Feminista, republicana i “oblidada”
Durant el seu exili, Martínez Sagi va arribar a participar en la Resistència a França. També va ser activista a favor del feminisme en uns anys en què ser-ho era molt difícil. Finalment, va viure un segon exili. En aquest cas, va marxar als Estats Units, on va exercir de professora de francès.
Per Marcel Beltran, es tracta d’una figura “injustament oblidada”. Fins a molts anys després de la seva mort, explica, la seva vida no va ser recuperada i reivindicada. I va ser, diu, gràcies a l’escriptor Juan Manuel de Prada, després de veure el seu nom en un llibre d’entrevistes de González Ruano. Beltran considera que recuperar la figura de Martínez Sagi “és recuperar una part de la memòria col·lectiva de Catalunya i Espanya”.
