Maria Pau Corominas i Guerín (Barcelona, 1952). Nedadora que va destacar en proves de fons en estil lliure i esquena. Va ser la primera esportista de l’estat, tant en categoria masculina com femenina, a arribar a una final olímpica. Va ser als Jocs Olímpics de Mèxic, el 1968. El 2019 se li va atorgar el Premi a l’Esperit Esportiu de l’Esport Català.
La barcelonina Maria Pau Corominas té una piscina amb el seu nom a l’Escola Betània Patmos des de fa més de 50 anys. Tot i que ella, en un primer moment, va dir que era massa jove per a aquell reconeixement, des del centre van tenir clar que ja havia fet prou mèrits. Exestudiant d’aquesta escola, Corominas va aconseguir, l’any 1968 a Mèxic, ser la primera dona d’Espanya que va arribar a una final olímpica.
Els inics de l’alta competició
La carrera de la Maria Pau va començar quan tenia 12 anys. Tot i que a l’escola encara no tenien piscina, ella assistia a uns cursets que es feien els dissabtes al matí a la piscina de Montjuïc. Corominas explica que l’entrenador ja li va veure unes bones aptituds i li va demanar a la família si tenia la possibilitat de ser una nedadora de competició.
El pare de la Maria Pau va considerar que no podia fer distincions entre les filles i va decidir apuntar-hi les tres germanes. “Vam començar al Club Natació Sabadell“, recorda Corominas, però al final “l’única que vaig resistir, vaig ser jo”. Va començar amb entrenaments de matí i de tarda fent 5.000 metres. I aquell mateix estiu va quedar tercera a escala estatal: “Ja estava en el món de l’alta competició“.
1968, els Jocs Olímpics de Mèxic
Els records de la Maria Pau sobre la gran cita de Mèxic comencen quan va batre el rècord d’Espanya i va aconseguir l’accés als Jocs Olímpics. Explica que va anar cap allà un mes abans per aclimatar-se a l’altura: “Els entrenaments a 2.000 metres són molt feixucs“. Però assegura que la decisió d’haver anat abans va ser clau per als bons resultats que va treure.
La final va ser a 200 metres esquena. La Maria Pau recorda els nervis dels moments previs i com n’eren, de grans, les senyores amb qui havia de competir. Ella es va classificar vuitena, l’última plaça que dona accés a la final. Per davant d’ella hi havia nedadores de l’Alemanya de l’Est, dels Estats Units, d’Austràlia i de França: “Les veia com a gegants“. Al final, va fer una bona carrera i va quedar setena: “Es tracta d’una fita important per a la història de l’esport a Espanya”.
