Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 – Girona, 1983). Escriptora molt rellevant, va trobar a la plaça del Diamant del barri de Gràcia la inspiració per escriure una novel·la que ha esdevingut un referent de la literatura catalana i una de les obres més traduïda en llengües estrangeres. Primerament, va titular la novel·la ‘La Colometa’, però després li canviar el nom pel de ‘La plaça del Diamant’.
L’escriptora barcelonina va néixer al carrer de Manuel Angelon, en una torre del barri de Sant Gervasi. La periodista i escriptora Eva Comas Arnal explica que on actualment hi ha un pàrquing abans hi havia una casa amb dos jardins on Mercè Rodoreda “va viure una infantesa feliç”. Era allà, explica, on el seu avi Pere Gurguí li llegia obres clàssiques de la literatura.
Primeres obres
Als anys 30, poc després de casar-se amb el seu oncle, Joan Gurguí, i tenir el seu únic fill, el Jordi, va començar a col·laborar amb la premsa de l’època. Just en aquella època també va començar a escriure les seves primeres novel·les. Són cinc obres de les quals només, quan ja va ser una escriptora reconeguda, en va recuperar una, la novel·la ‘Aloma’.
Guerra i exili
En temps de guerra, l’escriptora es va enamorar del dirigent polític d’esquerres Andreu Nin. Segons Eva Comas, va ser un enamorament tan intens que la relació li va fer veure que el seu matrimoni amb Joan Gurguí era una farsa. Per això, explica, va decidir trencar la relació. A partir d’aquell moment, va tornar a casa de la seva mare i va continuar escrivint.
S’acostava el final de la guerra i Mercè Rodoreda, abans que arribessin els nacionals, va decidir marxar cap a l’exili. El 23 de gener de l’any 1939, conjuntament amb una colla d’intel·lectuals, va marxar cap a França. I ho van fer amb un bibliobús, aquell vehicle que anava pel front repartint llibres per llegir entre els soldats que lluitaven.
Una vegada a França, va començar una relació que va marcar la seva vida i la seva obra. Va ser amb el crític i escriptor Armand Obiols. A la primera part de l’exili, es va dedicar sobretot a escriure contes. Per Comas, són relats d’una bellesa impressionant i en va arribar a redactar fins a tres reculls. Però va ser a finals de la dècada dels 50, assegura, quan Rodoreda va trobar un estil realment propi.
Les obres de referència
Amb un estil ja ben definit, Mercè Rodoreda va escriure les novel·les que després li van donar un amplíssim reconeixement. Obres com ‘La plaça del Diamant’, ‘El carrer de les Camèlies’ i ‘Jardí vora el mar’ van ser un èxit primer entre el públic i més tard entre la crítica i la resta d’escriptors. La primera edició de ‘La plaça del Diamant’, per exemple, va trigar un any a esgotar els primers 2.000 exemplars.
Per la crítica i el món de les lletres, però, hem de considerar Mercè Rodoreda com la gran mestra del segle XX. De fet, per Eva Comas es tracta d’una estilista “perfecta, capaç de fer del material més senzill l’obra més elevada“. I per això, diu, l’escriptora arribava a tots els públics, des del més popular fins al lector més exigent.
Retorn a Catalunya
Quan l’any 1971 va morir Armand Obiols a Viena, ella va començar a pensar en la tornada. Va arribar a Barcelona poc temps després, però es va fer una casa al poble de Romanyà de la Selva. Va ser en aquest refugi on va escriure més obres importants, com per exemple ‘Quanta, quanta guerra’. L’any 1983 va morir i va deixar inacabada ‘La mort i la primavera’, una novel·la que estava escrivint des de l’any 1961.
