L’11 de desembre de 1985 l’Ajuntament va engegar una campanya de comunicació per netejar la cara dels edificis de Barcelona per canviar la imatge de la ciutat.
Ferran Ferrer, impulsor de la campanya “Barcelona posa’t guapa” explica al programa ‘Va passar aquí’ des del recinte de l’Institut d’Estudis Catalans com aquesta institució va ser receptiva a la pressió ciutadana per incorporar l’any 1994 la paraula “guapa” al diccionari.
La pell de la ciutat estava fosca i bruta i Pasqual Maragall volia recuperar els interiors d’illes, les façanes, les mitgeres, els terrats, les tanques opaques i les condicions higièniques i sanitàries del establiments de concurrència i es va impulsar la primera campanya per la protecció i millora del paisatge urbà.
Per fer una campanya de marca de ciutat es va anomenar la campanya “Barcelona posa’t guapa” i el missatge va tenir acceptació gràcies a unes campanyes de publicitat amb cares conegudes com Peret, Tereci Moix, Constantino Romero o Júlia Otero, que ho van fer sense cobrar.
Campanya d’èxit sense precedents
De 74.500 edificis d’habitatges de Barcelona es van fer prop de 60.000 actuacions. Una campanya que oferia petits ajuts per netejar la façana dels edificis, però que també rebia impuls econòmics d’empreses que pagaven, per exemple, la rehabilitació de fonts o edificis emblemàtics a canvi de fer pública la seva col·laboració. Una campanya que va provocar que es dupliquessin les empreses de bastides a Barcelona.
