Durant els segles XIV i XV, Barcelona va ser sacsejada per dos forts terratrèmols que van fer creure la gent que s’acostava la fi del món. L’església de Santa Maria del Mar va ser un dels punts de la ciutat que més va patir els terratrèmols de l’edat mitjana. En aquest ‘Va passar aquí‘ se n’explica tota la història.
La Catedral del Mar
El barri de Santa Maria del Mar de l’època era un epicentre atractiu i de gran activitat econòmica, en bona mesura per la presència del port. Era, en conseqüència, el lloc on vivia més gent de tota la ciutat. Aquesta puixança econòmica va ser el motiu que l’església de Santa Maria fos coneguda com la Catedral del Mar.
El dia de la Candelera
El 1373, un primer terratrèmol va fer caure el campanar de Santa Maria del Mar i van morir diverses persones.
Però el gran terratrèmol va arribar el 2 de febrer del 1428, el dia de la Candelera, fent caure la torre de muntanya de la mateixa església i la caiguda de la rosassa. Van morir més de vint persones, moltes de les quals havien entrat a l’església a refugiar-se. L’epicentre del terratrèmol va ser prop de Camprodon, va assolir una magnitud de 6,5 i va causar 1.000 morts arreu del territori.
L’escriptor Felip de Malla, un membre important de la classe política catalana, va viure el terratrèmol de 1428. El seu relat dels fets ha quedat recollit en una carta que li va escriure al rei Alfons el Magnànim. Segons diu, els barcelonins tenien la sensació que el món s’estava acabant. Escriu: “Un terratrèmol inopinat, inusitat e sobiranament espaventable. E tant en duració i violència, que quescun presumí en ser vengut a son darrer dia”.
La reconstrucció total de Santa Maria del Mar no es va acabar fins entrat el 1900. A l’edat mitjana, era habitual que les grans esglésies es comencessin a construir i no s’acabessin mai. És el cas de Santa Maria del Mar, que es va engegar a començament del segle XIV i es va seguir construint a principis del XVI, després de la caiguda de les torres.
A la segona meitat del segle XVI, com es pot observar en un mapa de l’època, el campanar de muntanya encara no estava del tot acabat. I no serà fins al 1910-20, que s’acabaran de refer les dues torres i s’igualaran.
