En Ricard Martínez, l’únic ostatge ferit en l’assalt del Banc Central, relatava des de la plaça de Catalunya com a les nou hores i 10 minuts del matí, 11 atracadors van entrar a l’entitat fins al cinquè pis, al departament de càmera de compensació, on treballava. Els assaltants van fer saber que si no s’atenien les seves demandes anirien executant ostatges. Cap a dos quarts de 12 del matí, Juan Martínez, àlies “El Rubio”, va preparar el revòlver i va demanar una ambulància.
Em va mirar, em va dir que ajuntés les cames i que no em mogués i em va disparar el tret, una explosió a la cama i de seguida em van portar a l’Hospital de Sant Pau
En Ricard va saber després que l’havien escollit perquè era jove i estava nerviós. Relata com els policies, del GEO, van matar un dels atracadors al terrat del Banc Central. Llavors la policia va entrar disparant enmig del caos. Martínez explica que la primera pregunta que li van fer els agents era si hi havia algun guàrdia civil entre els atracadors.
L’ombra del 23-F
Les causes de l’assalt al Banc Central, que va durar 37 hores, encara es desconeixen. Hi ha dues hipòtesis: els motius dels atracadors eren econòmics com va mantenir la policia, o volien recuperar documentació relacionada amb el cop d’estat del 23-F. José Juan Martínez, “El Rubio”, va afirmar el 2009 que l’havien contractat el cap d’operacions encobertes del CESID i el subdirector de seguretat Emilio Alonso Manglano.
L’objectiu era robar uns documents que eren a l’interior del banc i que demostraven el complot de les capitanies generals després del 23-F, que havien donat suport al general Alfonso Armada com president del Govern de concentració nacional amb el vistiplau de la monarquia. Una història que explicava Ricard Martínez el 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
